Dissabte 25 febrer. Mitja tarda. A Sants Estació, les pantalles anuncien el tren en direcció a Vilafranca i veiem anunciades les parades de Lavern i la Granada. Avisen que a Sant Sadurní farem el viatge amb autocar. Un cop a Sant Sadurní, preguntem al bus: para a Lavern, oi? No. Anem directes a Vilafranca. Provem amb l’altre bus. Tampoc! Ostres! Només parem a Lavern i la Granada al darrer servei de la nit (???!!!). Perdona? Però si a Sants anunciaven que el tren parava a Lavern! És que a Sants no saben res, diu una de les informadores. (????!!!!). Som quatre persones “penjades” a Sant Sadurní, amb el cotxe a Lavern. Podem anar-hi caminant, com es feia abans, clar. Però bé tenim els mateixos drets que la resta del personal. Un dels joves truca que ens vinguin a buscar. Mentre esperem, omplim un full de reclamacions contrariant la “funcionària”, que ha de buscar el llibre i sortir de la seva taquilla. És més fàcil fer-ho per internet, ens diu. Volem fer-ho ara i aquí i endur-nos-en una còpia, li dic. Quan pujo al cotxe del pare dels joves, resulta que el conductor és el Raimon Sadurní de Sant Pere Molanta! Company de classe de l’institut Eugeni d’Ors! Quin fart de riure! Riem per no plorar. A les estacions repeteixen que les incidències causades per les obres les trobarem a l’aplicació mòbil, a les xarxes o en un telèfon d’informació! Si és que no saps mai on és la informació vàlida! RENFE, no tens remei! Hi ha alguna persona que hi pugui fer més que nosaltres?
Rosa Vendrell Miret
Sant Pau d’Ordal
