Dimecres el país va viure una jornada històrica. Històrica perquè les reivindicacions feministes cada vegada van calant més en la societat, i això va fer que el #8M sortís al carrer més gent que mai per dir, clar i català, que ja n’hi ha prou de discriminació per raons de gènere; que les desigualtats s’han de combatre per erradicar-les; que si les condicions de vida empitjoren per a la majoria de la gent, per a la dona encara són més precàries. Feines menys valorades, estereotipades, sous més baixos, doble/triple jornada laboral, llocs de menys responsabilitat…, per no parlar de les agressions sexuals, ja sigui al carrer o en l’àmbit laboral. Els motius per sortir al carrer no s’acaben.
Malauradament, com a teló de fons d’aquest 8M hi ha hagut el debat polític que ha suscitat la reforma de la Llei del només sí és sí. Una llei que, en essència, ha fet avançar molt en la regulació de les agressions a les dones, ja que amplia la cobertura legal del que són les agressions sexuals i les violacions. Fins a aprovar aquesta norma, calia un devessall de proves gairebé impossibles de donar-se per condemnar algú; i com més ferides físiques pogués ensenyar la víctima, millor. El que reclamava el moviment feminista era que cal deixar de preguntar si es va resistir, perquè està àmpliament provat que en el context d’agressió sexual, el bloqueig sovint impedeix dir no. Per això, es passa de la llei del no és no a la llei del sí és sí, és a dir, només amb consentiment explícit. Només hi pot haver llibertat sexual entre iguals sense intimidacions.
És obvi que no hi ha cap llei que sigui perfecta; i la dreta més rància ha sabut portar l’aigua al seu molí, allà on se sent còmoda: les penes de presó, com més dures millor. Com si fent-les més punitives s’arreglés un problema que és social, no penal. Segons les dades ministerials, només es denuncien el 8% de les agressions sexuals, i d’aquestes, només una de cada quatre acaben en condemna. Per tant, el perill de reincidència recau en el 92%, que són els que la campen lliure. Posant el focus en el 2%, incrementant penes al 2% dels agressors, no se soluciona el problema social. Tornem enrere. Els magistrats més casposos han fet la seva feina, els mèdia que fan la gara-gara a la dreta els han seguit el corrent, el PSOE n’ha sentit la pressió i hi ha caigut de quatre grapes, abraçat a PP i Cs i Vox per reformar-la. Amb aquests companys de viatge, cap sospita?
