Hem recordat l’aniversari de la invasió russa a Ucraïna decidida per Putin, l’autoritat i el poder d’un gàngster amb armament nuclear i dret de veto a l’ONU. Un any dur per l’Olga, la Tanya i les seves famílies i, malgrat tot, la calidesa i l’empatia al seu petit bar de menjars per emportar, convertit al començament de la guerra en punt de recollida de roba i medicaments i punt de trobada per compatriotes i gent del barri. Un microcosmos on han conviscut el bon rotllo amb les notícies colpidores d’un cosí o un amic de la infantesa, morts al front. Dones treballadores per fer present un altre aniversari, el 8 de març, una data reivindicativa en un sistema i una societat patriarcal, autoritat i poder, com sabem els que vam ser educats en el nacionalcatolicisme i les seves misèries. Per tant, com subratlla Alba Alfageme, psicòloga clínica especialista en victimologia, l’obligació que tenim els homes de revisar autocríticament els nostres micromasclismes i rectificar abans de demanar perdó. Així mateix, com recorda la també psicòloga clínica Sam Akbar parlant de vulnerabilitat i resiliència, assumir l’autocrítica d’un cervell dotat de raó, però connectat al cor i la compassió per jutjar millor. Finalment, un aniversari autocrític que trasllada a la lletra i la música, la més espiritual de les arts –Savall dixit–, sentiments i reconeixements que ajuden a guarir i renovar l’esperança en la igualtat de drets i condicions a la humanitat, femení singular.
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
