Per adonar-se que la mobilitat urbana a Vilafranca està canviant, no cal tenir un sisè sentit (The Sixth Sense, 1999, USA, director: M. Night Shyamalan). Durant l’última dècada, he fet servir habitualment la bicicleta per moure’m per la vila i mai no havia coincidit amb més d’un parell durant la mateixa sortida, la majoria d’ocasions sent un jove i/o immigrant el conductor. En canvi, ara veig bicis (i patinets elèctrics) a tot arreu, no exagero, sembla una plaga de llagostes que tant de bo hagi vingut per quedar-se per sempre.
El temps acompanya, la infraestructura ha millorat substancialment i el desnivell és assumible. I, tot i això, és evident que caldrà fer encara més carrils, noves regulacions i molta pedagogia (avui m’ha escridassat un conductor energumen quan sortia del carrer Comerç pel pas de zebra de l’Av. Vilanova, exactament a l’alçada del cartell que avisa que allò és un pas de bicis), moltíssima més pedagogia.
I és precisament ara que tenim un gran repte com a societat: aconseguir que els adolescents interioritzin la bici com a mitjà de transport. És saludable, barata, no contamina i millora l’estat d’ànim! Mai no serem Holanda, però si sabem aprofitar aquesta oportunitat, ens podrem apropar bastant a aquella mobilitat urbana modèlica.
Núria Barrachina Tortajada
Vilafranca del Penedès
