El diumenge 12 de març, al programa El Suplement de Catalunya Ràdio, parlaven de les postres. Ricard Ustrell i una dona (que em sap greu no recordar com es diu) ho deien bé. Però també hi havia un col·laborador habitual i un cuiner convidat, molt jove; cap dels dos no ho deia bé: deien els postres o un postre.
Fins a tres vegades els va avisar –molt educadament i delicada– que les postres són femenines i plurals. I ells, com si res. El cuiner jove, sobretot, com si sentís ploure, no ho va dir bé ni una sola vegada (potser una…). Ni ho va intentar, vaja.
M’interessava força, el que deien, sabien de què parlaven, es feien escoltar… però no van manifestar cap mena d’interès per esmenar una incorrecció greu, flagrant… i detectada i denunciada (amb bones maneres). Res a fer. Aquesta actitud tan indolent em van acabar posant del tot nerviós. Fins i tot, enmig de tanta disbauxa, Ricard Ustrell va acabar dient els postres divertits dels nostres oients…!
Tinc algunes referències del calvari que és per a segons quins correctors treballar amb figures dels mitjans de comunicació, artistes del teatre, de la televisió, etc. Solen ser molt repatanis a les seves correccions i més aviat se’n foten, per dir-ho ras i curt. O fan servir aquella sornegueria tan inconscient i irresponsable: Ai, que els lingüistes ens renyaran…!
Quan pregunto als meus alumnes quines creuen que són les professions en què és més important parlar bé, acostumen a començar tots pels mestres i professors –la qual cosa comparteixo–, però sempre posen abans els polítics (!) que els que hi posaria jo, que són els periodistes. I qui diu els periodistes diu els que apareixen als mitjans de comunicació.
És a dir, en definitiva, que –tal com vaig exposar en el primer article d’aquesta sèrie– la bona salut de la llengua depèn molt més de l’actitud de cadascun de nosaltres
–especialment els que estem en exposició pública o pedagògica permanent– que no pas de la competència lingüística. Si us sembla, caríssims lectors, que avui no heu après res de nou, penseu en l’actitud positiva de mirar de fer-ho cada dia una mica millor: com les postres tenim una infinitat d’exemples.
