Caminant aquests dies per les vinyes que ens envolten, era fàcil arribar a comptar simultàniament, pel cel del Penedès, dotzenes d’avions. Jo no recordo haver vist mai tal densitat de trànsit aeri. Em comentava fa poc un jove que es podien trobar bitllets d’anada i tornada el mateix dia a qualsevol capital europea per uns 60 euros, amb el dinar i pack turístic inclosos. El motiu? Em deia que les companyies tenen signats amb les petrolieres uns compromisos de volum de compra de carburant, i que l’única manera de gastar-los era omplint avions, al preu que sigui; per això, a les pàgines web oferien aquestes gangues. Arreu d’Europa s’està expandint el moviment flygskam (“la vergonya de volar”); aquí sembla que anem al revés.
Tenim una guerra a la cantonada, on s’estan utilitzant bombes termobàriques o de combustible, que amb una ona explosiva d’un radi de tres quilòmetres poden arribar a generar una temperatura de 3.000 °C, creant al seu torn un efecte de buit que consumeix tot l’oxigen i ressecant l’atmosfera (com que n’anem tan sobrats, d’oxigen!) i que si no t’has mort abans per l’ona expansiva, et mata per incineració, i sinó, finalment, per asfíxia. Sumem-hi tancs, avions de combat, vaixells, submarins… Seria bo que algun dels col·laboradors ambientals d’aquest setmanari fes un dia un article monogràfic sobre els efectes de les guerres en el canvi climàtic.
Enmig de tot plegat, hi ha qui promou l’ampliació de l’aeroport del Prat, la construcció del macrocomplex d’oci Hard Rock i la B-40 (quart cinturó). Sembla mentida… I volem que plogui?
Jordi Forners i Puig
Vilafranca del Penedès
