La política consisteix bàsicament en la gestió de la cosa pública, les coses de tots.
Sempre se n’ha fet, de política. Sempre hi ha hagut persones capacitades, tendents a gestionar els afers de la ciutadania: Grècia, Roma… Els clàssics: Plató, Aristòtil, Maquiavel, Kant… van dedicar una bona part del seu pensament a la política.
En l’actualitat la paraula i la classe política gaudeixen d’una pèssima reputació. Qualsevol problema o frustració que ens afecti l’adjudiquem a la política o als polítics i això no és admissible. Tots coneixem polítics honrats, la majoria en són. Són gent amb una predisposició natural vers la gestió de les institucions i ho fan per vocació, per capacitació…, què sé jo?, perquè els agrada. Jo els admiro perquè amb la seva feina estan exposats a tota mena de xàfecs, insults, amenaces… per part del personal quan les coses no rutllen com voldríem. Els admiro perquè tenen el coratge de posar-se al davant del carro i estirar cap endavant a pit descobert.
Ja sé, ja sé, no són herois, s’equivoquen, “la caguen” de vegades, però tenen la valentia d’intentar-ho i d’exposar-se a ser “lapidats” per la ciutadania, i això –em reconeixereu– no ho fa tothom i menys en els temps que vivim, en què a cop de twit i sota un perfil fals pots dir pràcticament el que vulguis emparat en l’anonimat.
Sí, sí, també ho sé, que hi ha polítics corruptes, que han fet d’aquesta activitat un femer i que aprofiten els seus anys de glòria per enriquir-se, prevaricar, afavorir els seus…, però, perdoneu-me, això no són polítics; el que fan no és política, és una altra cosa, poseu-li vosaltres el nom que vulgueu.
Rafa Higueras
La Granada