Oh, la llar!

La pandèmia ha suposat un abans i un després a l’hora de concebre els espais i usos de qualsevol llar. Cuines i banys han guanyat pes del 2020 ençà de la irrupció de la covid, esdevenint estances amb una rellevància especial dins l’habitatge. Qui opta per fer una reforma integral de la llar vol dotar de més espai la cuina per convertir-la en quelcom més que una zona per cuinar i transformar-la en una zona multifuncional, d’aquí que les cuines obertes estiguin a l’ordre del dia; mentre que qui opta per renovar únicament la cuina aposta per optimitzar al màxim l’espai d’emmagatzematge amb grans armaris, encastar tots els electrodomèstics possibles i cobrir-los amb panells del mateix material que els mobles per fer sensació d’amplitud, ordre i pulcritud.

Abans d’embrancar-se en la renovació convé tenir clar que la cuina és i ha estat des de sempre l’estança més cara de totes a l’hora de remodelar-la. Per tant, esdevé imprescindible tenir un pressupost definit i a partir d’aquí anar triant i remenant entre les moltes alternatives que brinda el sector. Perquè, si bé és cert que la reforma és cara, hi ha opcions per a totes les butxaques i trobar la que més s’escaigui és només qüestió de temps, informació i assessorament.

Fa anys que les cuines han deixat de ser un reguitzell de mobles amb un espai de marbre i han esdevingut espais de convivència on el disseny i l’interiorisme s’han fet amos i senyors. El blanc és, des de fa anys, el look estrella de les cuines d’ara i ho és per aquesta netedat de línies i d’estil que comentàvem fa un moment, ara bé, cada any hi ha algun material o tonalitat que marca tendència. I aquest 2023 és la fusta, en colors diferents, la que triomfa. Ara bé, lluny de l’estil rústic al qual s’ha associat durant anys, ara es combina amb colors de paret i encimeres per aconseguir un estil actual i avantguardista.

Pel que fa a les encimeres, el marbre i el Silestone són dues de les opcions més utilitzades per la seva resistència, durabilitat i versatilitat, tot i que darrerament moltes propostes canvien aquest material per taulells de fusta. Amb ells s’aconsegueix una calidesa que no s’obté amb els altres materials, tot i que cal ser molt més curós a l’hora de treballar-hi perquè és un material menys resistent als cops i l’escalfor.

Les cuines amb rajoles a totes les parets fa anys que no es porten, cada vegada s’han anat limitant a l’espai de fogons i sovint se substitueixen pel mateix material que el taulell si aquest és de marbre, Silestone o acer inoxidable. Una alternativa econòmica i força emprada és instal·lar a la paret algun vinil estampat. Fins i tot hi ha qui s’atreveix a cobrir les parets més allunyades de l’espai de treball amb paper estampat, cosa que dona un aire molt sofisticat. Tenir molt d’espai no és sinònim, necessàriament, de tenir una cuina millor. Hi ha qui, per més que vulgui, té l’espai de cuina petit i limitat. En aquests casos els experts assenyalen que el més apropiat és apostar per cuines funcionals que permetin alliberar el màxim d’espai possible per poder incloure alguna taula on asseure’s i compartir àpats, converses i, fins i tot, si convé, treballar-hi.

Com en qualsevol intervenció, és primordial no perdre de vista l’espai disponible i la disposició d’alguns elements estructurals com, per exemple, els baixants. Amb les mides a la mà i l’emplaçament de les principals instal·lacions clares, arriba l’hora d’intentar projectar tots els elements que es volen incorporar per comprovar si hi caben i quina disposició és la desitjada o la més adequada. Si no es compta amb l’assessorament expert, esdevenen molt útils les eines per dibuixar renders i aconseguir simulacions força acurades i en 3D de com quedaria l’obra acabada.

Una de les decisions que primer cal prendre és si optar per dutxa o banyera. Aquesta última està en franc desús, però sempre que es tingui prou espai, és un element a tenir en compte, sobretot a nivell estètic, ja que, al mercat actualment hi ha dissenys que són autèntiques peces de decoració que soles donen ja molta personalitat a l’estança. Una bona alternativa, si es disposa d’una estança àmplia, és incloure les dues opcions: la banyera com a element decoratiu i a emprar en ocasions comptades i la dutxa per ser l’alternativa més pràctica.

Les darreres tendències

Quant a l’espai, convé indicar que els banys són de les estances de les llars que més metres han anat guanyant en els darrers anys i que més pes han adquirit alhora en l’àmbit de l’interiorisme. Per tant, la tendència és optar per banys amplis i, si l’espai ho permet, convertir-lo en quelcom més que un espai pràctic de visita recorrent al llarg del dia potenciant-lo com una zona de benestar i tranquil·litat. És el que tècnicament es descriu amb el concepte de lavabo-spa.

Des de la irrupció de la pandèmia els constructors, arquitectes i interioristes han constat també com hom opta per elements fàcils de netejar per aconseguir que els banys sigui un espai sempre net. D’aquí que els vàters estiguin suspesos i siguin “rimless”, és a dir sense relleus ni angles interiors, que les mampares eliminin les juntes per evitar la proliferació de bacteris o que els plats de dutxa es facin o bé amb el mateix terra ceràmic que la resta del bany o se n’instal·lin d’extraplans.

Segons els interioristes, el material que més s’utilitzarà (sempre que el pressupost ho permeti) en els banys que es facin aquest 2023 és la pedra. Diuen els experts que amb ella s’aconsegueix donar un to elegant, natural i de benestar. De fet, els estils de bany molt naturalitzats i els molt sofisticats són els que es porten actualment. Quant als colors, triomfen els tons neutres i sorrencs, molt alineats amb la inspiració orgànica tan de moda i es combinen mobles de fusta natural. Pel que fa a les aixetes, en les últimes temporades es porten molt les de color negre mat que donen al bany un aire industrial i, com hem apuntat, sofisticat.

Una de les intervencions més senzilles i amb uns resultats més vistosos que es poden dur a terme en qualsevol llar és pintar les parets i portes. Amb pintura, brotxes i pinzells es pot aconseguir renovar totalment l’estil d’un habitatge o d’una estança.

Com a regla general, és aconsellable pintar les pares de les estances petites i amb poca llum natural amb colors neutres i clars per aconseguir guanyar sensació d’amplitud i de lluminositat i, alhora, les habitacions haurien de pintar-se també amb tons pàl·lids i poc estridents per aconseguir un ambient relaxant i propici per al descans.

A banda d’aquestes indicacions els colors de les parets són una decisió personal i el que caldria és que els tons concordessin, per exemple, amb l’estil del mobiliari. Les tendències dels darrers anys estan encaminades a ambients molt orgànics, amb predomini de fustes naturals i tons de mobles molt neutres. En aquests casos, les parets haurien d’acompanyar aquest estil apostant per colors suaus i càlids que creïn espais acollidors i reconfortants. En estances àmplies, com per exemple menjadors o sales d’estar, s’aconsella combinar aquests tons amb alguna paret d’un color que contrasti, però sense generar estridències i que col·labori alhora a evocar aquest ambient natural.

Un altre estil que, segons pintors i decoradors, aquest 2023 es porta és el més urbanita, amb colors també neutres, però que combinen amb tonalitats de blau i gris col·laborant a crear un efecte boira molt fàcil de combinar amb mobiliari d’altres tons i materials més càlids o frescos, segons l’efecte que es vulgui assolir. Quant als colors més brillants, enguany és tendència el groc amb matisos de mostassa, ocre i daurat. Uns tons més optimistes i alegres que els vistos fins ara i que també funcionen molt bé combinats amb colors neutres com el gris, el blanc trencat o els colors terra.

Amb la pintura les portes poden gaudir també d’una segona vida i és una de les alternatives més emprades quan es decideix fer un gir de 360° a l’estil de la llar. En mans de pintors professionals el lacat obtingut és impecable, convertint, per exemple, una porta fosca i clàssica com la de noguer amb una de color blanc i moderna acabant-la d’arrodonir amb un canvi de manetes més adient al nou estil.

Finalment, una altra de les tendències que fa un parell d’anys ha entrat amb força en l’àmbit de la pintura decorativa és l’ús del paper estampat, no per col·locar-lo a les quatre parets d’una estança, sinó per combinar-lo amb altres parets pintades de colors neutres que combinin amb l’estampat o la mostra del paper. Nombroses empreses del sector han creat infinitat de propostes que van des de les més modernes fins a les més vintage i que donen molta personalitat a l’espai.

Per aconseguir un bon confort a la llar, un dels aspectes que pot ajudar a una transformació important és renovar els terres. A priori pot semblar una reforma que generi inconvenients, però hi ha diverses opcions que es poden adaptar a les necessitats o possibilitats de cada moment. Segons l’estil de cada persona o del mateix habitatge, es pot escollir el sòl que més s’adapti a les característiques que es busquen.

Entre les opcions que ofereixen més varietat i durabilitat hi ha les rajoles, que poden ser tant ceràmiques com porcellàniques, i que tenen l’avantatge que presenten un manteniment senzill. Aquí destaca el gres porcellànic, una rajola de gran format que té una baixa absorció de l’aigua i una gran resistència mecànica. Una altra opció són les rajoles hidràuliques, una de les tendències del moment, que permeten una decoració amb motius tradicionals del passat.

Un tipus de sòl que de mica en mica es va fent un espai a les llars és el de pedra natural, ja sigui de granit, de pissarra, de gres o de marbre. Entre els seus avantatges hi ha el fet que ofereixen una gran resistència i durabilitat, a més de la seva impermeabilitat i la bona resistència als canvis de temperatura. Per contra, es tracta de materials força costosos i el pressupost per fer la reforma se’n pot ressentir.

També estan força de moda els últims temps els terres de microciment, que són més econòmics que els de pedra natural o que les rajoles, i que també són molt resistents. És una opció ideal per als habitatges més moderns, ja que es poden acabar en diferents tonalitats. El seu manteniment és senzill, cosa que compensa el fet que la seva instal·lació és força complexa.

Entre les opcions més econòmiques cal fer menció als terres de vinil i sintètics, perquè la seva instal·lació és molt senzilla i no implica haver de fer obres. Els terres vinílics autoadhesius es col·loquen damunt del terra original i poden replicar altres materials com la fusta, la pedra o el marbre. Són també senzills de netejar i ofereixen una gran impermeabilitat.

Parquets, una de les opcions amb més adeptes

Ja fa temps que una de les opcions més demanades per renovar el terra de la llar és el parquet, un element que dona molta calidesa als habitatges. Dins d’aquest apartat trobem diferents possibilitats, segons els interessos o les necessitats de cadascú. Per una banda, tenim els parquets de fusta natural, que són ideals per al saló, el menjador o el dormitori, pel seu caràcter confortable i acollidor. Es poden adaptar a qualsevol disseny i són fàcils de netejar, per bé que requereixen un cert manteniment. Per contra, no són recomanables per al bany ni per a la cuina.

Dins dels parquets de fusta podem diferenciar els que són de fusta massissa i els que són multicapa. Els primers estan confeccionats amb fustes nobles que asseguren una llarga durada, per bé que el seu preu elevat i la complexitat de la seva instal·lació fan que sigui un producte força exclusiu. Els parquets de multicapa, per contra, estan confeccionats amb diferents capes, de les quals només la superior és de fusta noble. Això fa que el cost d’instal·lar-los sigui més assequible, tot i que la seva durabilitat és menor.

Una altra opció són els parquets sintètics, que repliquen el mateix encant que els de fusta natural, però que alhora són més econòmics i resistents. Com que també són fàcils de col·locar, acostumen a ser una de les opcions més escollides per tots aquells que volen posar parquet a la seva llar.

A banda d’aquestes, també cal mencionar altres opcions per renovar els terres, com les tarimes flotants o les moquetes. En el cas de les primeres, presenten uns acabats que poden imitar tant la fusta com la pedra natural, i ofereixen una àmplia varietat de colors. La seva instal·lació és senzilla perquè es pot posar sobre el terra existent. Pel que fa a les moquetes, entre els seus avantatges hi ha el fet que ofereixen un bon aïllament tèrmic i sonor, amb una instal·lació senzilla. Per contra, són complicades de netejar i poden acumular pols i brutícia, esdevenint un problema per a les persones al·lèrgiques.

És sabut per molts i repetit fins a l’avorriment, però no per això la dada es pot obviar: es calcula que amb un bon sistema de tancament en finestres i portes un habitatge pot estalviar un 50% d’energia i per tant, la meitat de la temperatura (freda o calenta) fuig, literalment, per les portes i les finestres, si aquestes estan malmeses o són velles. Garantir, doncs, uns tancaments de qualitat és una de les maneres més efectives d’aconseguir estalviar energia al llarg de tot l’any. A més, una bona fusteria exterior prevé, a més del fred i la calor, del soroll. I és que, efectivament, el confort acústic és un dels ítems que més es valoren darrerament i que convé tenir també en compte quan es decideix renovar la fusteria exterior.

Avui dia a l’hora de canviar els tancaments convé parar atenció a tota l’oferta existent, fixar-se en la idoneïtat d’un material o d’un altre, pensar en les condicions mediambientals de l’emplaçament de l’habitatge, en les dimensions específiques de l’espai, cal tenir clar el pressupost màxim que es pot assumir i també, és clar, si s’està disposat o no a fer periòdicament algun manteniment, ja que, hi ha materials com la fusta que de tant en tant requereixen una mà de pintura per protegir-les del sol, la humitat i la pluja i evitar que es facin malbé.

Pros i contres

Els tres materials més habituals que s’empren a l’hora de fabricar finestres i portes són el PVC, l’alumini i la fusta. Tots ells presenten pros i contres i convé tenir-los clars per optar per uns o per altres.

L’alumini ha estat molt usat fins fa uns anys perquè és un material resistent i alhora lleuger i com que és un recurs abundant, és més econòmic que, per exemple, el PVC o segons quins tipus de fusta. Per contra, com que és un bon conductor, aïlla menys que aquests dos últims, i per aconseguir nivells òptims ha d’incorporar un pont de trencament tèrmic per evitar la transmissió de la temperatura de l’interior a l’exterior, i a l’inrevés. Per altra banda, l’alumini permet treballar amb uns perfils (marcs) més prims per la qual cosa acostumen a ser més estètiques i a permetre més bona entrada de claror.

El PVC (Clorur de Polivinil) és una resina composta en un 57% per sal comuna i actualment és el material que més a l’alça està. Durant anys a casa nostra ha estat poc conegut, però en els últims anys la tendència s’ha invertit per la quantitat de prestacions que presenta. És el material que més bons nivells d’aïllament ofereix, però, per contra, és més car que l’alumini.

Finalment, la fusta és el material més noble i, alhora, és també un excel·lent aïllant tèrmic i acústic. És també el més sostenible en tant que és reciclable i té una vida útil molt llarga. Com a contraprestació, requereix manteniment amb més o menys periodicitat, depenent del tipus de fusta emprada.

Un cop analitzats els pros i contres de l’alumini, el PVC i la fusta, és important indicar que tots els materials són bons, si s’aposta per la qualitat. La inversió inicial que suposa renovar portes i finestres es recupera a mitjà termini i amb els materials i la tecnologia que s’empren avui dia la vida d’aquestes és llarga.

El pont tèrmic

Segurament hom ha sentit a parlar sovint del pont tèrmic, però què és exactament? Es tracta d’una capa separadora composta per materials plàstics i aïllants que separa la part exterior de la part interior del perfil de la finestra i que permet millorar els valors aïllants de transmitància tèrmica.

Els habitatges particulars han de tenir un paper important per assolir els nivells d’eficiència energètica i de consum d’energies renovables que s’han marcat per als pròxims anys. Per això les noves promocions que s’estan construint ja tenen en compte tot un seguit de mesures que cal complir en aquest àmbit. Però també les llars que ja tenen molts anys de vida poden esdevenir habitatges eficients duent a terme diverses accions o petites reformes.

El primer que cal deixar clar és de què estem parlant quan ens referim a habitatges eficients. L’eficiència energètica aplicada a la llar significa fer servir la menor quantitat d’energia possible —sobretot d’energia primària no renovable—, sense que això afecti les nostres principals necessitats de comoditat.

Hi ha diverses maneres d’aconseguir aquesta reducció del consum energètic, algunes de les quals es poden incorporar fàcilment amb una mica de voluntat. Fer servir electrodomèstics eficients —amb l’etiquetatge energètic respectiu—, apagar la llum quan no s’està en una habitació, desconnectar aparells elèctrics com el televisor quan no s’usen, reduir la temperatura del termòstat i de l’aigua calenta de la caldera, o fer servir bombetes de baix consum amb etiqueta ‘A’ són mesures que estan a l’abast de tothom.

Un dels punts que cal tenir en compte quan es vol millorar l’eficiència energètica d’un habitatge és que cal evitar que l’energia es perdi de manera descontrolada per una manca d’aïllament. Per això és molt important aïllar les parets perimetrals o la façana, així com els terres i els sostres, i segellar els espais buits que connecten l’interior de la casa amb l’exterior amb elements com el guix fi, per exemple, ja que són espais per on es pot perdre molta energia per l’aire que entra i que surt.

Entre els materials sostenibles que estan a l’alça per aconseguir una millora de l’aïllament tèrmic destaca el suro projectat, un revestiment continu a base de pols de suro i resines que aporta una protecció extra a les façanes i les cobertes davant d’agents externs com el fred, la calor i la humitat. Però no és l’únic, altres opcions d’aïllants ecològics són la fibra de fusta, el cotó, o l’aïllament en borra.

Sistemes de geotèrmia o aerotèrmia

Els sistemes de generació d’energies renovables per a l’autoconsum juguen, sense cap mena de dubte, un paper cabdal en la cursa cap a la sostenibilitat i l’eficiència energètica de les llars. En aquest sentit, dues de les energies renovables que estan agafant molta rellevància els últims anys són les de la calefacció per geotèrmia o per aerotèrmia.

La geotèrmia és l’energia que està emmagatzemada en forma de calor a sota de la superfície de la terra. Aquesta energia es pot aprofitar per generar calefacció als habitatges mitjançant sistemes de captació com les canonades de polietilè, que són col·lectors horitzontals pels quals circula aigua amb anticongelant. En cas que no es disposi de prou espai, també hi ha col·lectors verticals que arriben fins al subsol.

L’aerotèrmia, per la seva banda, fa referència a aquells sistemes que permeten treure energia de l’aire. El més utilitzat és el que consta d’una bomba de calor aire-aigua que permet escalfar o refredar l’aigua de l’habitatge.

Instal·lació de plaques fotovoltaiques

Els últims anys hi ha una clara tendència a l’alça en la instal·lació de plaques fotovoltaiques als habitatges, per obtenir energia neta mitjançant la llum solar. Les plaques solars presenten diversos avantatges com a font per generar energia renovable. Primer de tot, cal destacar que l’energia solar és 100% neta i està lliure d’emissions contaminants. La seva disponibilitat és inesgotable, i més en un país que compta amb més de 300 dies de sol cada any.

A més a més, amb els avanços dels últims anys, els panells es poden instal·lar a molts llocs de la casa, com els sostres, les terrasses o aquells espais on hi hagi una bona il·luminació solar. Cal remarcar que els immobles que ja tenen instal·lades plaques fotovoltaiques incrementen el seu valor al mercat, ja que permeten tenir un estalvi important en la factura de la llum i tenen menys dependència de les companyies elèctriques.

Un altre avantatge és que el seu manteniment és molt econòmic i només cal revisar la instal·lació una vegada a l’any. També es pot vendre l’excedent d’energia que produeixin les plaques, injectant-la a la xarxa elèctrica a través d’un acord amb les companyies elèctriques. Finalment, és rellevant tenir en compte que ara és el moment d’aprofitar que les diferents administracions estan oferint ajudes de fins al 40% del cost de la instal·lació de les plaques, a més d’incentius fiscals en forma de descomptes en l’IBI.

Les parts exteriors de la llar han esdevingut, cada cop més, espais imprescindibles per gaudir amb la família o els amics, especialment quan arriba el bon temps. Una de les moltes lliçons extretes de la pandèmia del coronavirus i el seu confiament va ser que zones com les terrasses, els jardins o, fins i tot, els balcons dels habitatges eren espais essencials que calia tenir en compte. Poder gaudir de la sensació d’aire fresc amb tota la comoditat no era pas un luxe, sinó un aspecte crucial per a la salut de moltes persones.

La pandèmia, sortosament, ja és cosa del passat, però aquesta màxima encara és certa en l’actualitat. Per això és important aprofitar totes les eines al nostre abast per mirar de transformar les terrasses, els balcons, els patis o els jardins dels nostres habitatges en espais de reconnexió amb la natura i amb la llum natural, per millorar la nostra qualitat de vida.

Un dels primers aspectes que hem de tenir en compte és el mobiliari d’aquests espais exteriors, que es recomana que sigui el màxim de flexible per poder fer en el futur totes les adaptacions que calguin. Per als jardins, les terrasses o els patis, cal definir bé tots els espais, començant per la zona de menjador amb la seva taula i les seves cadires. Després es pot dissenyar una zona de descans personalitzada, amb sofàs i reposapeus, i una altra més enfocada a l’esbarjo, especialment dels més petits. Les plantes altes amb grans testos poden fer la funció de separadors dels diferents departaments.

Un element que donarà molta llum i color al pati o la terrassa és la gespa artificial, que és recomanable per a qualsevol espai exterior. Necessita molt poc manteniment i es pot posar sobre tota mena de superfície, sigui rajola, formigó o terra. En un moment d’emergència climàtica com l’actual, resulta una opció d’allò més recomanable, perquè no necessita aigua, a diferència de la gespa natural.

La indispensable protecció del sol

Quan hem de fer vida a l’exterior de la casa és cabdal assumir que caldran elements de protecció solar, sobretot tenint en compte que cada vegada són més els dies de sol intens que hi ha. Poder produir espais d’ombra al nostre jardí o terrassa sembla un aspecte totalment imprescindible per poder gaudir de l’exterior evitant els efectes poc desitjables d’una excessiva radiació solar.

Aquí és quan entren en joc les cortines, les pèrgoles o els tendals, que ens protegeixen de l’exposició al sol, però també d’elements com la pluja o el vent. Una opció molt recomanable són els tendals, dels quals n’hi ha diferents tipus. El tendal amb braços té una mecànica simple que el fa ideal per a balcons o galeries. Ofereix privacitat i protecció, essent una de les opcions més econòmiques.

Per la seva banda, el tendal amb guies ja pot ser accionat a motor, i el seu ús és extensible a les terrasses, a més dels balcons. De fet, els tendals que són elèctrics tenen l’avantatge que es poden activar amb un comandament a distància, facilitant la tasca d’obertura o tancament. Alguns incorporen sensors climatològics que els permeten tancar-se de manera autònoma quan detecten pluja o vent.

Pel que fa a les pèrgoles, és important fer menció a les que són bioclimàtiques, perquè regulen la temperatura de forma natural i permeten gaudir de l’espai exterior durant tot l’any. Es tracta d’estructures estanques que incorporen un sistema contra la pluja i un teixit que garanteix la protecció total davant la radiació solar.

Tant de tendals com de pèrgoles n’hi ha de retràctils, que tenen l’avantatge que són més flexibles i es poden ajustar a les condicions climàtiques de cada moment. També permeten controlar la quantitat de llum solar que impacta o entra a l’habitatge, millorant d’aquesta manera l’eficiència energètica de la llar.

Afortunadament, des de fa ja alguns anys que la política de les 3 R (reduir, reutilitzar i reciclar) és present en el dia a dia de moltes persones. Patim una crisi social, climàtica i econòmica mundial que fa imprescindible apostar per polítiques que donin una segona vida o oportunitat a pràcticament tots els recursos que ens envolten. I el mobiliari, evidentment, no se n’escapa.

De fet, d’uns temps ençà ha esdevingut tendència recuperar mobles usats per donar-los un nou ús. I no ens referim a la restauració clàssica i tradicional de mobles antics (que mai ha deixat d’estar de moda), sinó que parlem de renovar mobles a partir del principi “do it yourself”, és a dir, feta a casa. I és que resulta sorprenent com, amb creativitat, habilitat, bon material i una bona estona de visionament de vídeos tutorials, es pot aconseguir transformar totalment l’aparença de qualsevol moble i, fins i tot, dotar-lo d’un nou ús. N’hi ha prou aplicant alguna capa de pintura, de paper o de roba, o renovant, simplement, algun detall que en canviï totalment l’estil.

A les xarxes sobreeixeixen les idees i propostes per donar aquesta segona vida al mobiliari i hi ha fins i tot empreses que s’han especialitzat creant línies de pintura o de paper pensades sobretot amb aquesta finalitat, així com persones amb centenars de milers de seguidors que periòdicament  pengen exemples de com amb una mínima inversió es pot aconseguir renovar totalment l’aparença d’una taula, un armari, una còmoda o una cadira.

Vivim en la societat de la immediatesa, ens cansem del concepte permanència i cada vegada més ens agrada renovar amb més o menys periodicitat algun dels elements que ens envolten. Quan fa anys que vivim en un espai ens acostumem a cansar de veure’l igual, canviar la composició de l’espai aprofitant els mobles existents és, evidentment l’opció més assequible, però si el que volem és un canvi més profund sense haver de llençar o revendre uns mobles que estan en bon estat és quan hem de pensar en les 3 R.

Connectar-se a la xarxa, buscar, triar i remenar entre els milers d’idees que es poden trobar, intentar fer un exercici per visualitzar el canvi que volem dur a terme, adquirir sempre el material que ens convingui en algun establiment de confiança o amb experiència contrastada i arremangar-se. No hi ha més secret. És sorprenent com amb un parell de capes de pintura una cadira passada de moda pot convertir-se en cool i vintage, o com un moble aparador de menjador de fusta de pi d’aquells de tanta qualitat que aguanten anys i panys intactes poden esdevenir de cop i volta moderns i amb una personalitat pròpia folrant-los l’interior amb paper, pintant-los d’algun color ben diferent i canviant els tiradors.