La decisió d’EH Bildu de presentar set candidats, a les eleccions municipals al País Basc, que havien estat condemnats per delictes de sang, ha desencadenat una allau de crítiques des de pràcticament tot l’arc parlamentari estatal, que han anat des de les reaccions més viscerals dels que sostenen i a qui interessa afirmar que ETA continua viva i ben viva, malgrat que fa dotze anys va anunciar la fi de la lluita armada, fins a les que ho consideren poc ètic i prou, atès que un cop han complert les penes dictades pels jutges, la seva electibilitat és plenament legal. Finalment, els exmembres de la banda terrorista s’han fet enrere, han dit que renunciarien a l’acta de regidor en cas de sortir elegits, però això no ha apaivagat la dreta més reaccionària, que ja té munició per recuperar-se a les enquestes i per erosionar el president del Govern, que és el que li interessa.
Certament, fa un tuf bastant fastigós que hi hagi individus que han participat en l’assassinat de persones, en plena democràcia, amb l’honorable objectiu d’aconseguir la independència de les terres basques. És una falta de respecte a les víctimes i als seus familiars, que s’afegeix al seu patiment en un dels fets més repulsius que hi pot haver, com és la mort antinatural d’una persona.
Ara bé, són els mateixos que hi fan els escarafalls més grandiloqüents els que sempre han dit que en absència de terrorisme, es pot parlar de tot; els que diuen que en democràcia tot és debatible; i són els que han fixat les regles del joc a les quals s’han agafat els membres de la banda abertzale per acceptar deixar les armes i intentar per la via democràtica, a través de les urnes, els seus objectius polítics. I hem constatat a manta vegades que això és mentida. És fals. Espanya reprimirà sempre, des de tots els fronts legals i il·legals possibles, qualsevol ideologia que advoqui per la independència d’algun territori dins les seves fronteres. A Catalunya ens van estossinar l’1-O i possiblement mai sabrem tota la guerra bruta que han dut a terme, per bé que es va coneixent de mica en mica. Els bascos han de tenir dret a poder defensar la independència i també a poder defensar polítiques d’esquerres trencadores. Però la dreta no està disposada ni a una cosa ni a l’altra. I mentre l’espantall terrorista li surti a compte electoralment, no deixarà de brandar-lo. Encara que faci dotze anys que està enterrat i ben enterrat. I que sigui per sempre més!
