August Bover és catedràtic emèrit de filologia catalana a la UB, potser ha estat professor d’algun lector. Darrerament, en col·laboració amb altres artistes (dibuix, pintura, fotografia, música), ens ha mostrat la seva poesia, rica en el contingut i la forma. Però avui us vull parlar de l’August més prosista. Ha publicat un dietari, entre altres proses, i ara ens ofereix un anecdotari, de coses que ha viscut, o bé que ha sentit i que ell ha transformat en un llibre que és una delícia de llegir.
Hi veureu que domina l’art de la ironia però també, si s’escau, arriba a l’humor. Encara tenim en el record l’època fosca de la pandèmia, i ens ha mancat llibertat, socialització, bon humor, i sembla que hem de redescobrir l’art de riure. En les seves anècdotes trobareu situacions que potser també us han passat, i us hi identificareu amb un somriure.
Aquest llibre, editat per Documenta Balear, té un títol molt suggerent, Tutti frutti, que evoca els gelats de fruita de la infantesa de l’autor. Aquesta macedònia literària li permet evocar anècdotes ben variades, algunes personals o que li han explicat.
El llibre es divideix en tres parts: en la primera hi ha anècdotes diverses, en la segona anècdotes de caràcter lingüístic i, en la tercera, evocant un títol de Pere Calders, Catalans pel món, hi ha anècdotes de viatges.
Totes traspuen bonhomia, diversió, enginy i molta humanitat. Caldria remarcar que se centren en una època i en un temps relativament propers, però potser un xic desconeguts per als nostres joves, que si el llegeixen descobriran la foscor de la dictadura, i de la postdictadura, però ho faran rient, perquè l’enginy de l’autor capgira l’anècdota per captar la sorpresa i la rialla del lector. Enriquidor, doncs, per a tothom.
La llengua és també protagonista en l’anecdotari. L’estil, fresc, divertit, plaent, és un bàlsam per a l’ànima desassossegada d’aquesta època. El llenguatge que hi fa servir és una petita joia de feina ben feta, de subtilesa, de proximitat, d’ironia, d’aguda intel·ligència. En fi, un llibre imprescindible per passar una bona estona. Només necessita un lector agut, hàbil, per captar que la senzillesa del nostre dia a dia pot esdevenir matèria literària i també una anàlisi “mig dit no dit” d’una època, i una denúncia amable d’un passat que convé no oblidar. Ens cal tenir present d’on venim, i molt clar cap on anem, per no repetir les mateixes malpensades. I és bo nodrir-se de saviesa tot rient; de fet, és un luxe del qual no hem de prescindir.
