Diumenge hi ha eleccions generals i un dels temes de debat que s’ha tractat durant la precampanya electoral ha estat el de l’abstenció, i més concretament el de l’abstencionisme, no com a mostra de desídia, de passotisme en relació amb la política, sinó com a forma militant de mostrar que no hi ha cap candidatura que ens representi. En concret, han estat algunes de les organitzacions independentistes les que han fet una crida a no votar, o fins i tot a votar nul.
Òbviament, en democràcia tota opció és vàlida, només faltaria. Per això és una democràcia, encara que no sigui plena, encara que estigui subjugada als poders econòmics i judicials, i que només et permetin votar per unes coses, i no per unes altres. Però si bé és tan lícit anar a votar el 23J com no fer-ho, deixar de fer-ho és un error, perquè com deia Joan Fuster, “si la política no la fas, te la fan”. Això no vol dir que anant a votar s’acabi fent el que vols, ni de bon tros. De fet, l’acomodatícia classe política cada vegada et convida més a anar-ho a fer amb la pinça al nas. Perquè és una democràcia tutelada, perquè prometen coses que no són de la seva competència, perquè viuen d’eslògans que després no compleixen, i perquè un cop són al poder, el seu compromís amb la ciutadania ha caducat: tenen via lliure per fer i desfer… i fins a les eleccions vinents.
Tot això és ben cert, però també ho és que han estat diverses (almenys un parell) les generacions que durant quatre dècades ni tan sols van tenir la possibilitat de dipositar la seva papereta a l’urna. Sí, la dictadura és un sistema polític pitjor que la nostra democracieta. Una democracieta que no s’arreglarà, perquè els que ho han de fer, els partits polítics, són els primers interessats a no fer-ho. Els hi van les garrofes, viuen d’això. Si el sistema parlamentari deixés els escons en blanc de la gent que no ha votat i de la que ho ha fet nul, altra cosa seria.
El cert, però, és que avui, tal com estan les coses, a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. El vot en blanc, el nul o no votar no té cap repercussió. I és cert que es pot fer política fora de les institucions. De fet, és més necessari que mai, però amb les institucions en mans de cavernícoles com estem veient les darreres setmanes, en molt poc temps podem estar trobant a faltar el que teníem. El vot de la por no és un bon argument, però si no es pot fer amb il·lusió, val la pena tenir-lo en compte.
