Comença el curs polític 2023/24 i es mou l’arena política. En ple prolegomen del debat d’investidura fallit del popular Feijóo, a qui només dona suport la ultradreta i, per tant, sense possibilitats d’arribar a cap del Gobierno (si no és tornant a votar), tots els focus polítics s’han centrat aquesta setmana en les condicions que Puigdemont posava sobre la taula per començar-ne a parlar (amb Pedro Sánchez). Aparentment, la proposta va a la cerca d’un acord, i una ERC que fins ara ha ofert ben barat el seu suport al socialisme espanyol, ràpidament s’hi ha afegit per no quedar-se en fora de joc.
Tanmateix, mentre no hi hagi més moviments de fons que ara per ara no s’albiren enlloc, aquest “acostament” entre Junts i PSOE-Sumar no és res més que una ficció, ja que cap de les dues parts està disposada a deixar de banda res que no sigui essencial. El plantejament del líder de Junts, que no és gratuït recordar que és un exiliat polític, que fa sis anys que ha de viure a l’estranger i que està perseguit per Govern i per jutges espanyols, és d’allò més raonable. Reconeixement que hi ha un conflicte polític (el primer pas per arribar al referèndum), mediació neutral i amnistia per a tots els represaliats (i no pas per a Puigdemont sol, sinó per als milers de catalans que l’han patit pel fet de ser independentistes). Uns requisits molt democràtics, com tot el que va tenir a veure amb el malaguanyat Procés, però que l’Espanya nacionalista, que és la que impera a la pell de brau independentment de si vota dretes o esquerres, no acceptarà mai. Espanya vol sumir el conflicte en la letargia i no pensar-hi més, no pas resoldre’l, perquè per a aquest país no hi ha res a resoldre, tot va bé, tot està atado y bien atado, i el problema el tenim nosaltres. L’únic que volen és salvar la legislatura sacrificant el mínim dels mínims (només cal recordar la taula de diàleg, que va desfermar rius de tinta i no ha existit mai).
Dit això, qualsevol temptativa de diàleg és bona, encara que hi hagi poques possibilitats d’èxit. Mentrestant, dilluns és la Diada Nacional de Catalunya. I encara que la massa de gent estigui desmobilitzada (tal com es vanagloria la Fiscalia en el seu informe de 2022), perquè no hi ha perspectives de millora a curt termini, és sempre un bon moment per reafirmar de manera conjunta el sentiment de país.
