Quan encara cuegen les seqüeles del petó no consentit del per fi excapitost de la Federació Espanyola de Futbol, convertit en vergonya pública de tot el món del futbol (malgrat que a l’Estat són pocs els futbolistes mascles que s’hi hagin pronunciat, i algun que ho ha fet i que viu a la capital, més valdria que no hagués dit res), l’Espanya eterna en fa escarni: un robocop dels que ens van atonyinar l’1 d’octubre de fa sis anys –sí sí, sis anys, ja– denuncia ara que mentre repartia garrotades a tort i a dret, per ordre del govern espanyol que lideraven Rajoy i Sáenz de Santamaría, va rebre un petó no consentit d’una senyora que defensava les urnes del referèndum, l’acció de desobediència civil més ben organitzada i més participada de la història de la humanitat (permeteu-nos aquesta llicència).
Efectivament, si l’ínclit Enric Millo ja va explicar en seu judicial l’agressió que els bàrbars catalans van imprimir als bonhomiosos policies nacionals i guàrdies civils amb ampolles de Fairy per fer-los relliscar, ara sabem que n’hi va haver un que va rebre un bes, en un intent més de l’extremíssima dreta de desacreditar qualsevol connat feminista. La millor defensa és un bon atac, diuen. I n’hi ha que sempre tenen l’espasa a punt. Rubiales per tot arreu, Rubiales per totes bandes. I és que els Rubiales de torn ja governen bona part de les comunitats autònomes d’Espanya, els tenim al Parlament i saliven per un tall del pastís més gros.
Mentrestant, continuen morint dones a mans de les seves parelles. Però això, esclar, són casos aïllats. El masclisme no existeix, no. Tot i així, una dada del Ministeri d’Igualtat: des del 2003, fins a l’11 de setembre hi ha hagut 1.228 víctimes mortals per violència de gènere a l’Estat. Enguany, 44 dones han deixat de ser-hi per voluntat d’altri. Això sí que és un escàndol. I hi ha qui voldria deixar de fer el recompte… per tornar als casos aïllats.
Acabem, però, amb una bona notícia, que torna el futbol al món de l’esport: aquest dimarts, Aitana Bonmatí, campiona del món, MVP, va rebre a casa seva, a Ribes, el merescut homenatge per la seva gran campanya. Si més no, que no es pugui dir que la futbolista no és profeta a la seva terra. Gran Aitana!
