En paral·lel al fet que la classe política s’omple la boca que cal fer servir el transport públic per millorar la sostenibilitat, per treure vehicles privats de la carretera, consumir menys combustibles fòssils i desaccelerar el canvi climàtic, la realitat és que les condicions actuals tant dels serveis ferroviaris com dels d’autobús no són altra cosa que dissuasius. És així de trist, però a la pràctica són una invitació a agafar el cotxe.
Aquesta setmana, un grup d’usuaris del bus que uneix diàriament Vilafranca i Barcelona han fet una concentració de protesta davant l’Ajuntament vilafranquí, més per manifestar la seva ràbia i impotència davant d’un fet que fa anys que dura, i que lluny de solucionar-se, malgrat els pedacets que s’hi van posant (com ara anunciar aquesta setmana quatre busos de reforç a primera hora del matí), empitjora. Realment, no té remei el problema?
És vergonyós que per anar de la capital de l’Alt Penedès al cap i casal amb tren es trigui, de manera regular, una hora i mitja. Si no són les obres, és una avaria o un atropellament. I posar un bus alternatiu per encabir tots els passatgers d’un tren és riure’s del personal. Fa trenta anys el tren trigava 55’. En fa seixanta, una hora. Hi va haver un factor decisiu: l’AVE. A banda que s’han anat posant més combois amb entrada a Barcelona (principalment des de Martorell o l’Hospitalet), també es van treure vies de pas de trens de Rodalies per entrar a Sants, per ocupar aquell espai els AVE. S’hi ha fet un coll d’ampolla. I a sobre, per acabar-ho d’adobar, a alguna llumenera que per res té en compte els usuaris del tren se li va acudir fer passar el tercer fil per les vies de Rodalies, de manera que quan entri en servei, hi haurà molts més trens (de càrrega) passant per unes vies prèviament col·lapsades.
Pel que fa al bus, no és de tolerable que els seus usuaris hagin d’anar a l’estació a esperar-lo mitja hora o una hora abans de sortir, per arribar a la feina o a classe puntuals, conscients que el temps d’espera serà llarg. Les cues, cada dia, donen el tomb a l’estació. Posar quatre busos de reforç, quan els passatgers són milers, no és la solució, com sí que ho podrien ser trens directes de Vilafranca a Barcelona passant per les vies de l’AVE. A preus de Rodalies. Tot és voler-ho.
