Jo crec que quan un es jubila ha de saber fer-ho amb dignitat. Són els joves, els que segueixen en actiu, els que han de dissenyar i construir el futur. Això no vol dir no tenir opinió o no donar-la quan es demana, però crec que mai amb voluntat d’imposar-la, de substituir les decisions d’avui per les nostres experiències del passat, que poden ser bones, vàlides, però són del passat.
Darrerament apareixen polítics de diferents partits que diuen voler fer sentir la seva veu sobre les demandes que Catalunya formula de cara a una “possible” investidura de Pedro Sánchez, però en realitat el que volen és imposar el seu criteri. Les seves experiències són del passat, però a més a més tacades de corrupció. Un exemple del que dic poden ser Felipe González i Alfonso Guerra: volen portar el PSOE pel bon camí, però podem trobar-los implicats en un bon mostrari de situacions vergonyoses de la història recent de l’Estat espanyol. Senyors, ja que no ho han fet abans, ara, per què no envelleixen amb dignitat?
Vostès van ser per a mi una referència de present i de futur, els elements que podien sustentar un projecte de convivència i d’estat. Les seves paraules esdevingueren una esperança, i els seus fets, les seves actuacions, un desengany clamorós per a molts.
Recorden les resolucions adoptades al congrés de Suresnes, l’any 1974? Es parlava del reconeixement de les nacionalitats històriques i de la liquidació de l’aparell repressor de l’estat. Deien que el PSOE entenia que el restabliment de la democràcia a Espanya requeria el reconeixement del dret d’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques. El PSOE aprovà una resolució respecte al problema nacional i l’organització territorial de l’estat. Acabava: “…que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que vol mantenir amb la resta dels pobles que integren l’Estat espanyol”.
A Suresnes, Rodolfo Llopis va perdre i deixà que els guanyadors, Isidoro i Andrés, o Felipe i Alfonso, dirigissin el partit. Aquesta acció de deixar el camí lliure l’haurien de tenir present Guerra i González; cal saber alliberar l’espai perquè els joves puguin dur a la pràctica els seus projectes i les seves il·lusions.
Com poden pretendre donar lliçons de dignitat, d’honradesa, de legalitat? Senyor González, se’n recorda d’Isidoro? I vostè, senyor Guerra, es recorda d’Andrés? Si un dia Isidoro i Andrés els veuen, possiblement no els reconeixeran, o preferiran simular no veure’ls…
