Ja han passat cinc anys des que la noruega Ada Hegerberg, davantera de l’Olympique de Lió, va haver de respondre al comentari masclista d’un presentador interessat en les seves habilitats ballant twerking. Tot, mentre Hegerberg pujava les escales per recollir la primera Pilota d’Or femenina de la història.
Per sort, avui dia el futbol femení no té res a veure amb el del 2018. El discurs que va pronunciar la ribetana Aitana Bonmatí damunt de l’escenari del Theatre du Chatelet dilluns al vespre n’és el millor exemple. De la mateixa manera que va passar al mes d’agost, quan la migcampista va rebre el premi a la millor jugadora de la UEFA, Bonmatí va tornar a aprofitar l’altaveu que li va brindar la Pilota d’Or per reivindicar un futbol més just i per enviar un missatge alt i clar: “Com a jugadores, la nostra responsabilitat va més enllà del futbol. Hem de seguir lluitant per un món en pau i igualitari”.
Amb un to més emotiu que reivindicatiu, aquest cop no li va fer falta recordar el repugnant episodi que va embrutar la cerimònia de la final del Mundial i va deixar en segon terme el que és parlar d’un èxit de l’esport femení. Bonmatí va desgranar un discurs que va emocionar tothom qui la vam veure des de casa –i a la crème de la crème del futbol. Va ser un gust veure-la perquè parla com juga: amb talent, estructurant el discurs com construeix el joc, dirigint amb un lideratge sense postureigs, amb la paraula justa i necessària, com les jugades que fabrica sobre la gespa.
Amb la Pilota d’Or, la migcampista ja ha assolit un triomf històric en l’àmbit esportiu. Ara caldrà veure si aquests èxits es traslladen no només al futbol femení, sinó a la societat en general. Això és el que desitgen l’Aitana i totes les jugadores: saber si en el món de l’esport, les nenes tindran les mateixes oportunitats que els seus germans.
Al futbol és complicadíssim posar a tothom d’acord, però l’Aitana Bonmatí ho ha aconseguit. Perquè la millor jugadora del planeta és molt més que això. L’Aitana és camps de sorra jugant amb nois. És lluita i perseverança. És família presumint del cognom de la seva mare i agraint el gest al seu pare. És competitiva, busca l’excel·lència en tot, sense oblidar els seus orígens. I, si cal, ho repeteix en català, castellà i anglès.
