La incerta situació en la qual es troba la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders és un exemple paradigmàtic de les dificultats que hi ha al nostre territori per conservar aquells elements singulars que tenen una importància històrica i patrimonial. El fet que aquesta sigui l’única colònia d’aquestes característiques que es conserva al país hauria de ser suficient motiu perquè totes les administracions, a més de la propietat, s’involucressin plenament en la seva conservació i dignificació.
Primer de tot, pels veïns que encara viuen en aquest barri i que hi tenen una vinculació afectiva, ja que es mereixen estar en un entorn digne i amb tots els serveis. La seva lluita i incansable treball és el que han fet que, de mica en mica, s’hagi anat despertant l’interès per aquest espai. I, en segon lloc, perquè amb una adequada conservació i museïtzació, la zona pot esdevenir un punt d’atracció de visitants, com ha succeït amb altres llocs històrics singulars com, per exemple, l’antiga colònia tèxtil Vidal.
Durant molt de temps, les administracions i els ciutadans hem viscut d’esquena a espais com aquest, un error que cal esmenar. Planejaments urbanístics com el que es va aprovar el 2000 al Vendrell mostraven un interès nul en la preservació del patrimoni, apostant simplement per l’expansió urbanística i el creixement poblacional. Aquell model totalment fallit, i que tants problemes ha suposat per al municipi, la comarca i tot el territori, ja no és reivindicat per la major part de la classe política local, però ara cal revertir també els irresponsables planejaments que es van fer aquella època, ja que continuen sent un perill per a aquests espais. En aquest sentit, cal insistir en la necessitat de tenir un catàleg de patrimoni local que doni eines per protegir els elements més importants de la vila. Un document llargament anunciat que, per motius difícils d’entendre, no acaba d’arribar.
L’Associació per a la Preservació de la Colònia Ferroviària va néixer amb l’objectiu de reivindicar i protegir aquest patrimoni, i la feina que està fent és notable. Però sense l’ajut d’instàncies superiors serà molt difícil revertir la situació de degradació del barri, i seria una llàstima que aquest esdevingui un altre d’aquells patrimonis que, en el futur, acabem lamentant haver perdut. El moment de fer-ho és ara. I sense dilacions.
