Ara que tenim una Gramàtica oficial que té en tot moment present la unitat de la llengua catalana, tractant tots els seus dialectes en igualtat de condicions; ara que el País Valencià té un govern que per fi deixa enrere l’absurd segregacionisme sense base científica que volia fer veure que valencià i català són dues llengües diferents, i que l’acadèmia blavera de la llengua (Real Acadèmia de Cultura Valenciana) ha admès la unitat del català després de tres dècades burxant per debilitar-la, amb la complicitat dels successius governs del PP; després que l’anticatalanisme del PP balear hagi estat descavalcat del poder insular; després que l’intent de l’exministre sinistre Wert de “espanyolitzar” els escolars de Catalunya amb la seva doctrina FAESista hagi quedat –almenys explícitament– aparcada en un calaix.
En definitiva, després que hagin anat quedant enrere infinitat d’atacs al nexe d’unió de la cultura catalana, ara surt Ciutadans/Ciudadanos, que feia una temporada que havia fent un gir cosmètic amb visió electoralista –sempre– des de l’anticatalanisme cap al liberalisme subsidiari del PP, i recupera l’espantall del bilingüisme. Tota aquella pàtina de modernitat que havia volgut fer creure per terra gràcies a una moció a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, aprovada amb el suport d’aquell partit antany catalanista que manté el nom de PSC, per tal que els senyals de trànsit de la ciutat passin a ser bilingües. És a dir: zona blava / zona azul, carrer / calle, stop / stop.
Ja pot vantar-se Cs d’estar per la convivència i bla bla bla, que les seves accions el delaten. Catalunya sempre ha estat terra d’acollida, tothom hi ha estat benvingut (vam arribar a tenir un president de govern nascut a Còrdova i ara tenim una cap de l’oposició original de Xerès de la Frontera). Però això no implica renunciar als nostres drets de poder viure amb la naturalitat pròpia de la nostra terra, la terra de tots. En ple debat sobiranista, amb la convocatòria del referèndum per la independència a la cantonada, Cs s’ha tornat a treure la màscara i ha deixat novament al descobert el seu objectiu polític: la divisió, el trencament de la cohesió social i la castellanització de Catalunya. Talment com Felip V. No se’n sortiran.