La família Folch Guimerà i Apel·les Fenosa, un exemple de preservació de la memòria històrica

0
224

El 1958, Apel·les Fenosa va comprar a la família Folch Guimerà la casa número 25 del carrer Major del Vendrell, on avui hi ha el Museu Apel·les Fenosa. Aleshores, l’escultor barceloní no només va tenir cura de preservar el patrimoni arquitectònic de l’edifici, sinó que també va salvaguardar el fons documental d’aquesta família desat a les golfes de la casa.  Enguany commemorem el 125è aniversari del naixement de l’artista.

El 2015, la Fundació Apel·les Fenosa, que és la propietària de l’immoble, va cedir aquest important fons a la Generalitat de Catalunya i actualment es troba dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Després de molts anys de treball, l’Arxiu Comarcal ha finalitzat el seu voluminós inventari, més de mil unitats documentals, que abracen des de 1691 fins a 1967.

Des de 1892, Maria Anna Guimerà Saló (el Vendrell, 1865–Barcelona, 1953), cosina tercera d’Àngel Guimerà,  fou la propietària d’aquesta casa, on va establir el seu domicili i el Colegio Ibérico, una escola de noies en què va exercir de mestra fins al 1922. Tres anys després, el 1895, Maria Anna es va casar amb Emili Folch Andreu (Montblanc, 1872–el Vendrell, 1949), procurador de tribunals, administrador, registrador de la propietat i polític. Gràcies al fet que s’han conservat els documents del matrimoni podem reconstruir la història d’aquesta família i la de moltes altres, ja que Emili Folch va gestionar nombrosos casos judicials i econòmics de clients d’arreu de Catalunya. D’altra banda, l’activitat política d’Emili com a republicà federalista fins al 1932, quan deixà la política, ha permès que coneguem el procés electoral del districte Tarragona-el Vendrell, especialment les campanyes de Jaume Carner Romeu.

Acabada la Guerra Civil, la família Folch Guimerà va tenir por de les represàlies per la seva afiliació republicana. El matrimoni, els seus fills Emili, metge pediatre, afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, Pasqual, perit mercantil, i el consogre Pau Socias Sonet van decidir marxar a França; en canvi, la seva filla Matilde i la seva neta Ana María Rosés es quedaren. Els seus fills Emili i Pasqual i el seu net Emili quedaren retinguts en camps de concentració, mentre que la resta de la família fou enviada a Orleans.

El 1940, el matrimoni i Pau Socias aconseguiren tornar al Vendrell, però a Emili Folch li van incoar expedient de responsabilitats polítiques, del qual fou absolt el 1944. El seu fill Emili aconseguí marxar a Mèxic el 1942 i Pasqual es va quedar a França fins que va poder retornar el 1966. Aquesta etapa d’exili la coneixem millor gràcies al seu besnet Francisco Morales Folch, el qual el 2023 va cedir la documentació, que conservava a Mèxic, de la seva mare Anna Folch Socias.

Podreu descobrir més detalls consultant l’inventari del fons d’aquesta família al portal Arxius en línia del Departament de Cultura.

FER UN COMENTARI