Els diners obren portes, fins i tot les de la presó. Ho hem vist ben clar amb el cas Alves. Dimecres l’Audiència de Barcelona emetia un auto de resposta al recurs presentat per la defensa on deia que, només unes setmanes després de condemnar-lo a quatre anys i mig de presó per violació i de negar-li la llibertat provisional perquè veia provat el risc de fuga, ara el risc de fuga és improbable i li obre la porta de la presó, sempre i quan passi per caixa i pagui un milió d’euros.
A l’hora del tancament d’aquesta edició, l’exfutbolista encara no havia aconseguit reunir-los. Deu ser qüestió d’hores, perquè, què és 1 milió d’euros per un futbolista que durant anys i panys ha cobrat una fortuna i que compta amb un entorn d’amistats riques i sense escrúpols?
Els juristes experts s’afanyen a dir que l’auto de l’Audiència és raonable, que la sentència encara no és ferma i que el futbolista violador gairebé ha complert ja la meitat de la pena. Però el problema va més enllà. Què farà Alves en llibertat? Què se’n pot esperar, després que hagi negat per activa i per passiva haver violat? Després que en un any hagi canviat fins a tres vegades la seva declaració? Després de no haver mostrat ni un fil de penediment, ni molt menys haver demanat perdó? Després que el seu entorn hagi publicat dades de les víctimes amb total impunitat?
Potser l’Audiència no hi veu risc de fuga i amb la llei a la mà la llibertat provisional està justificada, però si no ho fa la justícia, qui vetlla per la seguretat de la víctima i, per extensió– i tenint en compte que es tracta d’un violador–, per la de totes les dones?
Per als que no som erudits en dret el missatge que l’Audiència de Barcelona dona amb el seu auto és que la justícia no és igual per a tothom, que depèn de si tens la butxaca plena. Ja ho va fer quan en la sentència va aplicar-li una rebaixa de pena perquè va apreciar l’atenuant de reparació del dany, ja que el futbolista va pagar la indemnització de 150.000 euros durant la instrucció. Llavors, però, ens vam conformar pensant que la pena era baixa, però que ja era un pas endavant que un personatge ric i famós fos condemnat per violació .“Ja no hi ha persones intocables” dèiem. Intocables potser no, però si tens la butxaca plena, la justícia et deixa agafar la drecera.
