Olympe de Gouges

0
149

Júlia Torres Canela ha publicat, a Edicions Enouanda, Olympe de Gouges (1748-1793). Els orígens de la filosofia feminista política. Li hem d’agrair l’estudi sobre l’autora dels Drets de la dona i de la ciutadana (1791) publicats el mateix any que els de l’home i com una rèplica al fet que ignoren la meitat de la humanitat que és femenina. Sense dones la constitució de Robespierre és nul·la, afirma la Gouges.

És la primera pensadora del feminisme polític, autodidacta i invisibilitzada durant segles. El 2022 encara se li va negar el dret de ser enterrada al Panthéon. I s’ha demanat a tots els presidents de la República dels del 1989.

OdG obre el camí del feminisme igualitari pensant la “relació entre gènere i el dret polític”. Reclama una igualtat que no es basa en el racionalisme sinó en la humiliació de les dones viscuda de primera mà, cosa que la universalitza.

Es declara filla de la seva mare, rebutjant el patriarcat. Es deia Marie Gouge i esdevé, quan vídua se’n va a París, Olympe de Gouges. Controvertida, escriu i freqüenta els salons, i se la tracta de prostituta perquè no es casa amb cap amant per no haver-li de demanar permís per escriure.

Defensa els drets de les dones, dels negres, dels infants i especialment els fills extramatrimonials, com fou el seu cas. Reivindica hospitals maternals, els drets de les vídues, la dignitat de les dones enganyades, el dret al divorci de mutu acord (es va aconseguir el 1975). Adversària de Robespierre, el seu pamflet Les tres urnes, que va enganxar per París, la va portar a la guillotina, sense dret a advocat, als 45 anys.

Es considerava dona i autor, i ens ha deixat més de 3.500 pàgines. A la Comèdie no la deixaven estrenar pel seu llenguatge subversiu.

La seva filosofia va anar més enllà de Locke i de Montesquieu. Posava tota l’esperança per al canvi en la llei, com els il·lustrats, no en el poble. “La llei ha de perfeccionar a la societat sencera.”

Llegint el llibre conclous que no és un llarg oblit l’obra i la persona d’OdG, sinó una eterna censura. Quan escriu Drets de la dona…, lluita per la dignitat humana. Per ella és més important la igualtat que la llibertat, creu que “si podem anar al cadafal, també podem parlar a la tribuna política”.

Els Drets… no és cap paròdia, com s’ha pretès. Conté termes claus per al feminisme d’avui com: igualtat i diferència, igualitarisme i especificitat de gènereVisionària, impugna “els drets de l’home” per excloents, i fa una aportació al feminisme posterior. Impacta descobrir-la. No deixeu de fer-ho.

FER UN COMENTARI