He tingut l’ocasió, fent de voluntari de Creu Roja a l’Alt Penedès, de conèixer-te, d’observar les teves qualitats humanes i “viure” la teva alegria contagiosa, al llarg de divuit mesos.
Hem compartit jocs de taula, amb tu i altres companys del C.S.S. Ricard Fortuny: la “joveneta” Georgina Suriol, de 95 anys, ment àgil i desperta, a més de Maria Queralt, Mari Rodríguez, Tomàs J. Morales i l’exeducador Gregorio Sanz, sense oblidar el Toni i el Ramon Roca.
Tenies cura d’un dels horts urbans de la quarta planta; gosaria dir que fins i tot conversaves amb les plantes, eren també les teves companyes, igual que els llibres, que devoraves sense importar-ne la mida, temàtica o nombre de pàgines. En aquest curt…, però dilatat, període de temps, vas llegir més de 300 llibres. La gran majoria te’ls portava un servidor des de la Viloteca, Ateneu de Vilobí del Penedès. Els valoraves i puntuaves entre un 9 i un 10.
Sabies aportar sentit a la teva vida i a la dels altres, tot i patir un ictus que t’afectava la part esquerra i la parla. Estenies la teva mà, els teus llargs dits s’“abraçaven” als meus. El teu somriure es confonia amb goig, alçaves els braços agitant un mocador en senyal d’alegria i respecte. Tenies a la “butxaca” el personal sanitari i de neteja. Sento no haver-me acomiadat de tu, Manelet. D.E.P., apreciat Manuel Susín López.
Ramon Caba i Robletto
Vilobí del Penedès
