El genocidi que Israel està perpetrant en contra de la població palestina no té aturador. És terriblement dolorós veure la impunitat amb què actua el govern sionista, i ho és també comprovar com la comunitat internacional no es decideix a parar-li els peus.
Després de 34.000 morts, 1.700.000 desplaçats i un 60% d’edificis destruïts, el govern sionista continua apostant per més mort i destrucció a Gaza. Aquesta setmana Benjamin Netanyahu ha ordenat l’evacuació dels habitants de l’est de Rafah, al sud de Gaza, i l’exèrcit sionista ha plantat la bandera de l’Estrella de David a l’únic pas fronterer de la Franja que no controlava. Hi ha arribat matant i assolant tot el que trobava al seu pas i s’hi ha quedat suspenent l’entrada de tota l’ajuda humanitària. Rafah és, segons totes les ONG, el cordó umbilical que ha alimentat la Franja fins ara. Tallar-lo tindrà efectes letals per als palestins que hi sobreviuen.
A l’est de Rafah malviuen més d’un milió de palestins arribats de diferents punts de la Franja, escapant dels bombardejos. Ara, amuntegats, els plouen les bombes. No poden entrar ni sortir i no els arriba cap ajuda.
Benjamin Netanyahu ha demostrat, una vegada més, que fa el que vol i que ha aconseguit el que el va prometre després de l’atac terrorista que el 7 d’octubre Hamàs va perpetrar contra Israel.
Després de set mesos de massacre implacable i de la inacció d’Occident, han estat els joves els que han aixecat la veu per denunciar el genocidi sionista sobre el poble palestí i demanant la fi de la guerra. Als EUA no es veia una onada de protestes estudiantils d’aquesta magnitud des del 1968, durant la Guerra del Vietnam. Tot i el seu caràcter pacífic, els joves estudiants han estat represaliats per via policial (violenta) i administrativa (expedients universitaris). Més de 2.000 estudiants nord-americans han estat arrestats a tot el país. La repressió va començar només 24 hores després que Netanyahu considerés les manifestacions estudiantils com “turbes antisemites”.
Les acampades estudiantils en contra de la matança de Gaza van començar als EUA a finals d’abril i s’han escampat per occident com una taca d’oli. Els joves són l’únic bri d’esperança per a una societat en estat letàrgic i impassible al dolor aliè.
