El recinte de la Masia d’en Cabanyes de Vilanova s’ha vestit de nou amb les millors gales per donar el tret de sortida a la desena edició del Festival Vida. La jornada inaugural del dijous presentava noms com els de Clara Peya, El Columpio Asesino, Cannons, Julieta, Vance Joy o Ty Segall, que és qui ha ofert l’actuació més elèctrica de la nit.
Des de l’organització esperaven prop de 10.000 assistents en aquest primer dia, que s’han repartit entre els quatre escenaris habilitats. Això ha permès que no hi haguessin grans aglomeracions i que es poguessin veure les actuacions amb tota la comoditat. Un dels noms que ha congregat més parròquia ha estat l’australià afincat a Catalunya Vance Joy, que oficiava com a cap de cartell del dijous.
El seu folk lluminós de melodies fàcils és tan adequat per als festivals estiuencs com insustancial en el fons. L’influència de formacions com Bon Iver és evident, especialment en la manera de cantar, però a diferència del grup nord-americà, que sempre ha buscat una evolució en cada disc, l’australià segueix ancorat als preceptes que van definir la seva proposta al seu primer disc, Dream Your Life Away, del qual al Vida n’ha rescatat fins a set temes.
Aquests han estat alguns dels moments més celebrats per un públic que esperava amb delit peces com Mess is Mine o Missing Piece, o Dont’ Fade. Per contra, quan el de Melbourne ha buscat crear un ambient més íntim a mig concert quedant-se sol amb la seva guitarra, el resultat ha quedat deslluït per la quantitat de “cotorres” que hi havia entre el públic.
La recta final ha deixat les previsibles Catalonia (dedicada al Principat, on el cantant ha format una família), Georgia, segurament el millor moment de tot el concert, o Lay it On Me, en la qual el cantant ja ha mostrat certs problemes per arribar als aguts. Sobrava la versió d’Abba Gimme! Gimme! Gimme! abans del seu tema més conegut, Riptide, ja que només ha fet que s’allargués un concert que ja s’estava fent massa llarg abans d’això.
El concert de Joy ha quedat en segon terme quan a l’escenari La Masia ha arrencat de forma immediata l’explosiva actuació del californià Ty Segall que, acompanyat d’una solvent banda, ha banyat de sons psicodèlics i electritzants el recinte de la Masia d’en Cabanyes. Tot i que la de Segall és una proposta de difícil encaix en festivals, al Vida el públic s’ha involucrat des del primer moment en un repertori tan arriscat com estimulant.
El músic ha basat bona part del set-list en el seu últim disc, Three Bells, més fosc i donat a les improvisacions que entregues anteriors. El cert és que cançons com The Bell, Void, My Room o Denée (descomunal ja a la part final) agafen la seva màxima expressió en directe, amb cinc músics transitant des dels moments més calmats i introspectius, als més explosius i enèrgics. Els que enyoraven el Segall més visceral també han tingut la seva dosi amb peces com Girlfriend o la final You’re the Doctor, on aquí sí que ja han fet acte de presència alguns pogos entre el públic. Després de 75 extenuants minuts, a pocs els quedava cap dubte de que aquest havia estat und els concerts del dia.
