Subirats reproduirà un ‘cérvol de la vinya’ trobat al jaciment paleontològic dels Casots

0
378
El 'cérvol de la vinya' fa, aproximadament, 1,70 metres d'alçada. Foto: La Fura

Aquesta setmana una quinzena de paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han iniciat la campanya d’excavació del jaciment paleontològic dels Casots (Subirats), que s’estendrà fins al 21 de juliol. En aquest sentit, durant la campanya de 2023, es van trobar els ossos d’un Ampelomeryx ginsburgi, col·loquialment anomenat cérvol o bèstia de la vinya, que serà reproduït a escala real a finals d’aquest any al mateix jaciment. Es tracta d’una espècie insòlita que, de moment, només s’ha trobat al jaciment dels Casots i a França, curiosament, en dues zones de vinya. Es calcula que fa 1,70 metres d’alçada.

Tal com ha explicat Isaac Casanovas, codirector de l’excavació, la reproducció es farà a partir d’un estudi científic i la treballarà un escultor especialitzat en reconstrucció d’animals prehistòrics. “Actualment, el projecte es troba en la fase inicial, estem mesurant tots els ossos per poder saber les proporcions que ha de tenir”. “El següent pas serà mirar on s’enganxen els músculs i a partir d’aquí anirem reconstruint la massa muscular”, ha explicat Casanovas. “Pel que fa als colors, creiem que són semblants als dels seus parents més propers, com els okapis o les girafes”, ha afegit el codirector basant-se en un estudi que ha fet un especialista de l’equip de paleontòlegs.

Un rinoceront i un elefant

Un membre de l’equip de l’ICP treballant sobre l’húmer de rinoceront. Foto: La Fura.

De cara a aquesta campanya, l’equip de paleontòlegs està treballant sobretot en peces grans, que es van trobar arran d’excavacions anteriors. “Estem treballant en un húmer, que en principi és de rinoceront i ja hem descobert una mida considerable d’uns 60 o 70 centímetres”, ha explicat Àngel Luján, l’altre codirector de l’excavació.

A més, arran d’una zona on van extreure un cocodril sencer, hi han trobat restes d’un elefant “fa dos anys vam treure les mandíbules senceres i ja vam veure que per la dentició era un animal que havia de créixer molt més”, ha indicat Luján. “També es van treure les vèrtebres i les costelles, però encara queden moltes peces. D’alguna manera, aquest individu està escampat pel jaciment, i té una dificultat extra“, ha afegit.

Accions de difusió

La campanya d’excavació anirà acompanyada d’accions de difusió, que inclouen una jornada de portes obertes al jaciment el dissabte 13 de juliol, en dos torns, a les 9:30 i a les 11 hores, i un Paleovermut, que consisteix en una xerrada distesa amb l’equip d’excavadors el diumenge 14. En aquestes activitats presentaran les principals troballes del grup dels mamífers carnívors fetes durant les darreres campanyes. Aquestes inclouen un esquelet parcial d’un felí molt primitiu únic al món excavat durant la campanya del 2023, i excrements fossilitzats (anomenats copròlits) de grans mamífers carnívors, que han estat escanejats amb tomografia computada per esbrinar de què s’alimentava. “Aquest estudi té pocs precedents i permetrà reconstruir l’ecosistema i les relacions entre predadors i preses al llac dels Casots”, ha explicat Casanovas.

Milers de fòssils

Aquest jaciment, que data del Miocè, de fa uns 16 milions d’anys és un dels més importants d’Europa d’aquesta edat. Es va començar a excavar a la dècada de 1990, però des que l’Institut Català de Paleontologia hi va reprendre les excavacions el 2019, cada estiu s’hi ha fet una campanya d’excavació i avui dia s’hi han recuperat milers de fòssils de cocodrils, rinoceronts, mastodonts i mamífers carnívors entre d’altres. El jaciment correspon a un antic llac, i diversos animals que van morir en aquesta zona van quedar ràpidament enterrats al fang de la riba, fet que va permetre que es conservessin molt bé i que se’n trobin esquelets força complets, un fet excepcional en jaciments tan antics. “És una font inesgotable de troballes de fòssils”, ha celebrat Casanovas.

FER UN COMENTARI