Des de fa temps hi ha un edifici a Vilafranca del Penedès que passa desapercebut davant la mirada dels ciutadans i, sobretot, dels turistes, encara que sigui un edifici que ofereixi un servei, amb el seu cridaner rètol: Hostel Penedès. antigament va ser una discoteca molt coneguda i, alhora, polèmica. Però en realitat les aparences enganyen, com una pensió com la desapareguda Miami, als baixos de la qual hi havia un bar i l’entrada.
Així doncs, no és una altra cosa que “una cova de rates” que, segons sembla, gestionen els Serveis Socials i Càritas de Vilafranca del Penedès. No és més que una més de les anomenades “empreses pantalla” en nom dels sense sostre. És a dir, la gallina dels ous d’or. El silenci és mutu i el negoci va agafat de la mà amb la col·laboració de l’Ajuntament a costa dels diners que dona la Unió Europea.
L’edifici on es troba l’Hostel Penedès és un lloc decadent i infrahumà per als ulls que creuen les portes. Farem una fotografia del lloc perquè lector en tregui les pròpies conclusions. L’entrada és petita. A l’esquerra ens trobem amb un ascensor i unes escales que ens portaran al primer pis, on trobarem un petit mostrador (la recepció). Els gerents són pakistanesos. Després de la típica burocràcia, ensenya l’habitació, tot un espectacle!
A cada habitació hi ha sis lliteres com en el servei militar, però pitjor. Fins i tot, poden posar un llit, ja en són set, per habitació. Dues cambres de bany, un petit menjador i una cuina amb televisor. Quina il·lusió! Quina estafa en tota regla! Falta el segon, però són figues d’un altre paner, com diria la meva àvia.
Si la persona és dels Serveis Socials i de Càritas, paga deu euros, i si és turista paga vint euros. Aquests són els preus de l’any passat. Aquest any són trenta euros els que paga el turista. Em deixo molts detalls al calaix que en una altra ocasió exposaré amb més tranquil·litat. L’escriptor i il·lustrador William M. Gainess, autor de la saga de la coneguda sèrie Les històries de la Cripta, que va ser portada a la televisió als anys 90, coneixent l’existència de l’Hostel Penedès podria fer nous capítols. En fi, també hi ha fang on es deia que regnaven les bones arts, les justícies i les defenses a les persones excloses de la societat.
Francisco Estadella
Vilafranca del Penedès
