El Ball de Diables del Vendrell compleix aquest 2024 el 45è aniversari de la seva recuperació, una efemèride que la colla celebra amb diferents iniciatives, la més important de les quals és l’estrena dels nous vestits que ha dissenyat Joan Marc Ferret. Els diables vendrellencs seran, doncs, uns dels protagonistes destacats de la festa major de Santa Anna que està a punt de començar i des de La Fura hem volgut aprofitar l’avinentesa per recordar la seva història i detallar tot el que han preparat per a aquest any tan especial.
1. Des del 1845 i més enllà
El Ball de Diables és un dels elements de la cultura popular més arrelat al Vendrell. Es tracta d’un ball històric la primera referència del qual es remunta al 1845, tot i que probablement els seus orígens són de molt abans. Com s’explica a la pàgina web de la colla vendrellenca, els antecedents dels balls de diables catalans provenen dels entremesos que es feien entre plat i plat als àpats de la noblesa a l’edat mitjana, quan es feia una representació de la lluita entre el bé i el mal. El seu context escènic també s’acostumava a fer servir per les festes del Corpus.
No va ser fins al segle XIX que els balls de diables van ampliar les seves sortides a esdeveniments civils com les festes majors o els carnestoltes. D’aquesta època és quan es conserva, precisament, la primera referència explícita al Ball de Diables del Vendrell. Es tracta d’un article del Diario de Barcelona del 22 de juliol de 1845 en el qual el cronista parla de la participació d’aquest ball a les cercaviles de la festa major, destacant especialment els seus “sorprenents i entremaliats jocs”.
Durant la segona meitat del segle XIX, trobem el Ball de Diables vendrellenc anomenat de forma constant a la premsa del territori, en articles on destaquen noms de membres històrics com Joan Toldrà i Fàbregas, el Matines, que va ser l’encarregat durant molts anys de preparar les carretilles. La primera fotografia que es conserva del ball vendrellenc és del 1896, una imatge que es va prendre a la plaça Vella i on es pot distingir Llucifer, la Diablessa i sis Diables.
El ball va continuar sortint amb normalitat durant la primera dècada del segle XX, però va iniciar un pronunciat declivi a partir del 1907, que també va afectar altres expressions del folklore local. Així, entre aquest any i el 1933 només se’n referencien dues actuacions (el 1916 i el 1923) i no és fins a la Fira de Santa Teresa del 1933 quan té lloc la primera recuperació del ball, que es va impulsar a través d’una subscripció popular. Es diu que un dels ciutadans que més va col·laborar econòmicament perquè això fos possible va ser Pau Casals. Durant els següents trenta anys, el Ball de Diables va mantenir la seva activitat de forma assídua –només interrompuda pels tres anys de Guerra Civil– i va fer diverses sortides a altres ciutats catalanes. El 1958, la colla va prendre part a la festa de reposició de l’àngel del campanar, en la que seria una de les seves últimes actuacions abans que desapareguessin a principis dels anys seixanta.
2. La recuperació del ball (1979)
Durant quinze anys, el Vendrell no va tenir activa cap colla de Diables. Va ser ja amb la recuperada democràcia quan un grup de joves va començar a treballar en la recuperació del ball, a finals del 1978. Entre els promotors hi havia Jaume Domingo Planas i Magí Bonsoms Güell, que eren descendents d’antics membres de la colla. Concretament, Domingo era besnet del Sebastiano, que havia fet de Diablessa fins al 1947, mentre que el pare de Bonsoms havia fet de Diable a principis dels anys cinquanta.
Ells dos van iniciar la tasca d’aglutinar un primer nucli de persones que estaven disposades a formar de nou la colla per sortir per la festa major. També van contactar amb alguns dels representants polítics d’aquell primer ajuntament, que els van donar suport. Tal com va passar en la recuperació del 1933, per dur la iniciativa a bon port calia fer una meticulosa recerca d’informació sobre el ball. Aquí van tenir una importància cabdal dos antics membres que havien format part de la colla el 1933, Pere Giró Saperas i Josep Sonet Ivern. El primer havia fet de Sant Miquel durant aproximadament deu anys i recordava nombrosos versos i parlaments, que van ser enregistrats i després transcrits. Sonet, per la seva banda, havia estat timbaler de la colla i va fer arribar als nous impulsors els tocs propis del ball, que també van ser enregistrats. A més a més, Sonet també havia dissenyat la caixa del ceptrot amb forma de taüt, a més de la caixa de metall per a les carretilles i la tiara per al Llucifer, i va ensenyar-los figures, moviments i coreografies característiques. Aquests testimonis van permetre que es mantingués la relació de continuïtat amb el ball històric.
Pel que fa al material, la família Domingo conservava la massa que duia el Sebastiano quan feia de Diablessa i, a imatge d’aquesta, es van fer les noves. També van fer escuts i corones dels àngels. Els vestits vells no es van trobar enlloc, amb la qual cosa es va decidir fer-los de nou partint de la recopilació d’informació oral i fotografies. Tot i que la primera sortida oficial del recuperat ball estava fixada pel 25 de juliol de 1979, el dia abans es va fer una prèvia al restaurant Xaloquell de Sant Salvador. El dia de Sant Jaume, els veïns del Vendrell van poder tornar a veure, quinze anys després, el Ball de Diables, amb l’encesa de les carretilles i el recitat dels tradicionals versos a la plaça Nova. En aquella festa major, la colla també va actuar el matí de Santa Anna i dues vegades més el dia de Santa Anneta.
3. La consolidació i els vestits de Descals
Durat la dècada dels 80, el Ball de Diables del Vendrell es va consolidar, en un moment d’expansió i reafirmació dels diferents elements de la cultura popular. Així, a partir del 1980 es va començar a editar un opuscle o llibret que recollia els versos fets durant la temporada. Dos anys després, el 1982, figurava al programa de la festa major per primera vegada la cercavila de foc, que es feia el dia de Santa Anna a les nou del vespre. A més del Ball de Diables, també hi prenien part el Drac del Vendrell i el Ball de Diables Infantil, que s’havia creat aquell any.
El 1983 va ser un any especial, ja que la colla va estrenar els seus nous vestits, amb la característica casaca negra pintada i els pantalons vermells. Van ser dissenyats per l’artista Joan Descals Esquius i la seva presentació es va fer el dia de sant Jaume d’aquell 1983. Al llarg dels últims quaranta anys, mentre el ball no només mantenia la seva activitat, sinó que continuava creixent, s’han fet noves versions d’aquests vestits pel seu desgast. La segona i la tercera generació dels vestits de Joan Descals van ser estrenats el 1998 i el 2009, incorporant sempre alguns elements nous. Ara, aprofitant el 45è aniversari de la seva recuperació, el ball ha actualitzat el vestuari una vegada més. Aquest cop, l’encarregat del disseny ha estat Joan Marc Ferret, que ha partit del model desenvolupat abans per Descals.
Tot i que l’estrena oficial dels vestits es farà aquest diumenge 21 de juliol a l’Auditori del Tívoli, la colla ja ha fet algun avançament. Dels 36 nous vestits que s’han dissenyat (un més dels que hi havia fins ara) n’hi ha tres que ja s’han mostrat, dos d’ells en una cercavila del Pa Beneit i un altre en un acte de l’Any Guimerà. La resta es donaran a conèixer aquest diumenge. Durant el Dia del Diable, celebrat el mes de maig, els diables vendrellencs van fer l’últim ball amb els vestits de la tercera generació del mestre Descals, abans d’obrir una nova etapa.
4. De traca i mocador: una festa major per a tothom
Una de les grans novetats de la festa major de Santa Anna 2024 és l’espai que s’ha anomenat “Plaça de Traca i Mocador”, que estarà ubicat a la plaça del Tívoli. Es tracta d’una zona que acollirà activitats adaptades a tots els col·lectius per apropar a tothom la cultura popular, ja sigui “per perdre la por del soroll o els elements de festa, a més de tenir l’oportunitat d’interactuar o animar-se a participar-hi”, segons van explicar els administradors en la seva presentació.
Al llarg dels dies de festa, aquest punt acollirà mostres dels balls de cultura popular i foc (dia 25 a les 18 h.), l’espectacle infantil “Una festa major per recordar” (dia 26 a les 18.30 h.), jocs tradicionals i escape room (dia 27 a les 18 h.), una mostra de cultura castellera (dia 28 a les 11 h.) i el taller Festa-La Teva (dia 28 a les 11 h.), prèvia a la cercavila en què els més petits surten amb elements fets per ells mateixos.
Seguint la tendència dels últims anys, els administradors de Santa Anna han volgut aprofundir en el caràcter inclusiu de la festa. Així, el tram inclusiu que es va posar en marxa l’any passat a les cercaviles de cultura popular de Santa Anna i Santa Anneta –on els grups redueixen els decibels i el llançament de pirotècnia– es manté enguany, tot i que canviant de lloc. Passarà de la plaça Nova al carrer dels Cafès cantonada amb el carrer del Doctor Robert, ja que és un lloc més ample perquè ballin els grups.
En aquesta línia, el pregó d’inici de la festa que farà el dia 25 Àngel Aunion serà interpretat amb llenguatge de signes per Enric Lluch, i el programa d’actes inclou diferents pictogrames que indiquen el nivell d’accessibilitat, si es tracta d’un acte amb pirotècnia o si hi ha molt de soroll.
També cal fer menció d’una iniciativa que ja fa alguns anys que es desenvolupa i que és el projecte Apadrina, una col·laboració amb la Fundació Santa Teresa per elaborar una part del marxandatge de la festa major. L’element escollit aquest any, d’acord amb el seu lema ‘De traca i mocador’, és un mocador, l’estampació del qual ha anat a càrrec dels usuaris de la Fundació. Es pot comprar fins al dia 25 de juliol a la Botiga de Santa Anna (carrer Major, 16) a un preu de 6 euros.
5. Deu anys de la recuperació dels administradors de Santa Anna
Aquest 2024, la festa major també deixa una efemèride rellevant, ja que es compleix el desè aniversari de la recuperació de la figura dels administradors de Santa Anna. Es tracta de sis persones de la societat civil que es renoven cada any i que són escollides pel Consell d’Entitats i la Confraria d’Administradors, l’òrgan consultiu conformat per totes les persones que han exercit aquest càrrec.
La dels administradors és una figura que s’encarrega de l’organització de la festa i que ja existia antigament, tot i que amb els anys va anar perdent importància fins a desaparèixer. Va ser el 2014 quan es va decidir recuperar-la. Les funcions que tenen encomanades són tant d’organització dels diferents actes, com de coordinació amb els altres òrgans implicats en el desenvolupament de la festa.
Per la seva banda, la Confraria d’Administradors és un òrgan consultiu que, a més de proposar els noms dels administradors, s’encarrega d’assessorar la regidoria de Festes i l’equip d’administradors, i també proposa dues persones per formar part de la comissió de seguiment del protocol de festa major. El 27 d’abril, coincidint amb el Dia de l’Administrador, es va inaugurar una exposició titulada Amb ulls d’administrador, i que va suposar un homenatge a les diferents generacions d’administradors de l’última dècada.
Aquest 2024, els administradors de Santa Anna són cinc –Clara Rovira, Ismael Muñoz, Ivet Carbajo, Pere Montserrat i Sabine Picci–, ja que hi va haver una renúncia. Amb motiu del desè aniversari de la seva recuperació, s’ha elaborat un llibret que porta per títol L’administració de la festa major del Vendrell. De la Confraria de Santa Anna a la contemporaneïtat (1658-2024) i que, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal, repassa la història d’aquesta figura. La presentació, que anirà a càrrec de Marcel Sendra, es farà el 23 de juliol a les 20 hores a l’Auditori del Tívoli.
6. Els portants d’honor de Santa Anna
Un dels actes previs ineludibles de la festa major de Santa Anna del Vendrell és el del nomenament dels portants d’honor de Santa Anna, que són els encarregats de traslladar el dia 25 la imatge de la patrona fins a l’església parroquial. Cada any, quatre ciutadans reben aquesta distinció en reconeixement a la dedicació i el treball que fan en pro de la cultura local.
L’acte de nomenament d’enguany es va fer el diumenge 14 de juliol a l’Auditori del Tívoli, sota la conducció de Víctor Merencio. Els portants d’honor d’aquest 2024 seran la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, Nativitat Castejón, la filòloga Neus Oliveras, el doctor Josep M. Vendrell i Francesc Ripoll, membre històric dels Pastorets i molt involucrat en l’activitat teatral de la vila. Els dos últims no van poder assistir a l’acte per causes de força major.
Durat l’acte també es va donar a conèixer la nova Confraria de les Annes i els Administradors de Santa Anna, a càrrec de la seva presidenta Anna Artigues, a més de l’estampa de Santa Anna d’enguany, obra de Marina Durany.
7. El pastís i la cervesa de la festa major
La Botiga de Santa Anna ofereix cada any la possibilitat d’adquirir marxandatge relacionat amb la festa major del Vendrell. Aquest espai, que es va inaugurar el 12 de juliol a La Fusteria del carrer Major, restarà obert fins al 25 de juliol, dia d’inici de la festa. Allà, a més dels programes de mà, es poden trobar samarretes, vanos o els mocadors de l’Apadrina’t, que han estampat des de la Fundació Santa Teresa.
Però els dos productes estrella d’aquest any són un pastís i una cervesa que s’han elaborat explícitament per a la festa major. La pastisseria Fargó ha estat l’encarregada de fer el pastís, que s’inspira en el còctel de la pinya colada, amb gustos frescos que evoquen l’estiu, com la pinya, el coco, el rom cremat, la xocolata blanca i els caramels explosius. Es pot adquirir a la mateixa pastisseria fins al 28 de juliol i tots els beneficis van destinats a la mateixa festa.
Igual d’exclusiva és la cervesa weissbier artesana que, amb el nom de Tobiers, han fabricat dos joves baixpenedesencs, Oriol Guasch i Cesc Alcaraz. Es tracta d’una beguda amb un disseny exclusiu relacionat amb la festa major i que es pot comprar a la Botiga de Santa Anna.
8. Les actuacions musicals de Santa Anna 2024
La música és sempre un dels elements indispensables de la festa major de Santa Anna. Enguany, els administradors han volgut oferir propostes de diferents estils i per a diferents audiències. El dia 25 de juliol, el públic més adult podrà gaudir de les actuacions de l’Orquestra Nova Blanes, que es farà a la carretera de Sant Vicenç, mentre que l’escenari del Botafoc acollirà els concerts del veterà grup de rumba Los Manolos, del combo de folk barceloní El Pony Pisador i del grup de versions Banda Neon, a més de Mon DJ.
El dia de Santa Anna serà el torn per Los 80 Principales, una banda tribut que repassa algunes de les cançons més destacades de la dècada dels anys 80 i que convertirà la Rambla en una festa. Al Botafoc, el protagonisme aquest dia serà per a les artistes femenines. La cantant de pop i música urbana Julieta serà el plat fort d’una nit que també deixarà les actuacions de la banda de versions Les que Faltaband i la DJ Tatiana Cabezas.
El 27 de juliol comptarà amb la presència a la Rambla d’un dels grups històrics de pop espanyol, Fórmula V, amb una trajectòria que s’aproxima ja als 60 anys. Al Botafoc, l’actuació més destacada del dia serà la del grup ska-punk italià Talco, que vindrà acompanyat pel grup Estopaos, de tribut a Estopa, i dels Caste Brothers DJ.
Finalment, el dia del gos, 28 de juliol, hi haurà un escenari al carrer de les Quatre Fonts que acollirà els concerts del grup de pop Al·lèrgiques al Pol·len, a la tarda, i del grup d’havaneres vilafranquí Xató, al vespre. Al Botafoc, el concert de nit estarà integrat pels vallencs Figa Flawas, i els grups de versions Ruc’n’roll i La Vanda. Aquest dia també s’ha programat un vermut de Dantuvi a la plaça Vella.
Per al públic més jove i familiar, hi ha propostes com l’espectacle que faran Ambauka el dia 26 a la Rambla. Al programa no hi falten els tradicionals concerts de la Coral Polifònica del Vendrell (dia 20 a les 20 hores), dels grallers Tocats de Canya (dia 24 a les 19 hores) i del Cor-Orfeó Parroquial (dia 26 a les 19 hores). El dissabte 20 es farà el Berenar Moter de l’associació El Lokal, amb les actuacions de Código Rock i Xtramonium.
9. “Cadascun dels nostres vestits és una obra d’art diferent i pintada a mà”
Albert Ferrando. President del Ball de Diables del Vendrell.
Té el Ball de Diables del Vendrell algunes característiques pròpies o que el diferenciïn d’altres?
Coses que siguin només nostres és difícil de trobar-les, perquè els balls de diables de nova creació acostumen a agafar coses dels diferents balls que hi ha al Penedès i al Camp de Tarragona, que són els dos territoris on es van originar. Però sí que hi ha alguns aspectes que ens caracteritzen, com ara que al llarg de la història els integrants de la colla sempre han estat molt joves, o el fet que mantenim l’acte sacramental del dia 27 tal com ens va arribar per tradició oral, cosa que vol dir que el fem en castellà, segurament perquè en el moment que es va crear no es podia fer en català. Per altra banda, els versos del dia 26 els fem a peu de plaça i a sota el balcó de l’Ajuntament, no pugem a cap escenari. Finalment, un element que ens caracteritza clarament són els vestits. Hi ha pocs balls ara mateix que tinguin uns vestits com els nostres, cadascun dels quals és una obra d’art diferent i pintada a mà.
Per què durant el segle XX el Ball de Diables del Vendrell va ser tan inconstant, amb alts i baixos i diferents desaparicions?
Va relacionat amb el que dèiem abans de la joventut dels seus integrants. Els membres anaven i venien constantment i no hi havia un sentiment tan gran de pertinença. A això cal afegir que el 1906 els vestits, que eren municipals i anaven passant d’unes mans a unes altres, van quedar destrossats. Tot plegat va fer que del 1906 al 1933 el ball de diables no sortís. El 1933 es va fer la primera recuperació, amb una col·lecta popular per fer els vestits en la qual es diu que hi va participar Pau Casals, una afirmació que ha anat passant per tradició oral. Aquesta etapa també es caracteritza per la joventut dels seus integrants i pel poc arrelament, cosa que fa que a principis dels seixanta deixi de sortir de nou.
Enguany celebreu els 45 anys de la recuperació del ball, des del 1979. Tenint en compte la trajectòria que comentàvem, sembla que el ball es troba en un dels seus millors i més constants moments.
Correcte, tot i que aquesta tendència no ha estat sempre igual des de la recuperació. Durant un temps el ball també va tenir alts i baixos, però des de fa uns quinze anys s’ha consolidat molt, en gran part gràcies a la junta que va precedir la nostra, que va fer molta feina per posar ordre dins d’aquesta aparença anàrquica que sempre tenim els diables. Nosaltres hem mantingut aquesta línia i crec que això és un dels motius del boom que hi ha hagut els últims anys, que fa que cada any hi hagi força gent que no pot entrar al ball de forma activa a primera fila, perquè les places són les que són. Nosaltres estem mirant de treballar la cohesió del grup i això es nota quan la gent ens veu actuar a la plaça. Veuen que som com una família.
Quanta gent forma part de la colla actualment i com se’n renoven els membres?
Unes cinquanta persones de forma activa. És el nombre idoni per a les actuacions i pels vestits que tenim. A diferència d’altres etapes del ball, ara tenim gent d’edats molt variades, que van dels 18 als 50 anys. Per a la renovació, tenim una llista amb la gent que s’ha posat en contacte amb nosaltres perquè vol entrar i, a finals d’any, fem entrevistes amb ells per veure quin nivell de compromís tenen o què poden aportar. Com que hi ha tanta gent que vol entrar, hem optat per fer això.
En aquest aniversari tenen un protagonisme destacat els nous vestits. Quan Joan Descals va fer el primer disseny el 1983, es va basar d’alguna manera en els vestits que s’havien usat anteriorment?
No, de cap manera. De fet, no acabem de tenir massa clar com van ser els vestits que s’usaven entre els anys 30 i els anys 60. Tenim material gràfic, però és en blanc i negre. Es feia servir roba de sac, però el color creiem que era bàsicament el que trobaven. El 1979, quan es recupera el ball, es mantenen els vestits de sac, però ja de color vermell. Pel que a mi m’ha arribat, quan Joan Descals va fer el primer disseny el 1983, ho va fer des de zero, sense basar-se en res. Com que ell era artista, va proposar que els colors fossin el vermell i el negre, perquè són complementaris i queden bé estèticament, i també que es fessin servir espardenyes, perquè era el calçat tradicional d’abans. Aquests vestits van passar a ser part de la nostra identitat i amb les posteriors generacions que va fer Descals el 1998 i el 2009 es va mantenir aquest estil, que és el que ens ha arribat a l’actualitat.
Els que ara s’estrenaran han estat dissenyats per Joan Marc Ferret. Suposo que també s’ha mantingut l’estil.
Sí. És cert que al principi vam fer una reunió per veure què havíem de plantejar. Però, com que ja forma part de la nostra identitat, ràpidament vam tirar per “l’estil Descals”.
Què cal tenir en compte a l’hora de dissenyar el vestuari per a un ball de diables?
El principal és el gramatge de la tela. Saps que aquests vestits han de ser resistents al foc, perquè, si no, et duraran dos anys. La clau és que el gramatge sigui més elevat del normal per suportar les espurnes. S’acostuma a treballar amb cotó i lli i amb un gramatge de 700 o 800 per a les casaques. Amb això, t’aguanten uns 15 anys. Els pantalons ja tenen un gramatge inferior, perquè es cremen menys.
Heu avançat ja 3 dels 36 nous vestits, un d’ells en un acte de l’Any Guimerà i els altres dos a les festes del Pa Beneït. La resta s’estrenaran aquest diumenge 21. Es pot avançar alguna cosa de l’acte o ho voleu mantenir tot en secret fins al moment?
Millor no avançar res. Jo crec que en aquest cas el número ja és una mica un espòiler. Però per saber la raó per la qual n’hem fet un més (abans eren 35) i cap on anirà aquesta generació, caldrà venir a l’acte de diumenge.
Per a la segona part de l’any s’han programat més actes relacionats amb l’aniversari, com ara una exposició dels vestits nous i un documental. Alguna cosa més?
De moment són aquestes dues coses, tot i que pot ser que en surti alguna més. Pel que fa al documental, només dir que serà un repàs amb testimonis orals de tots els vestits del ball, des dels segles XIX i XX, fins als moderns.
