El diumenge 14 de juliol vaig anar com de costum a la platja de l’Aiguadolç, la darrera de la zona urbana de Vilanova abans de la platja Llarga. Aquell dia l’Associació Naturista de la Platja de l’Aiguadolç, ANPA, organitzava una cadena humana nudista a la sorra, una acció que la Federació Naturista Nudista de Catalunya plantejava a diverses platges de catalanes. Més enllà de les 107 persones que van enllaçar les mans, em va interessar l’acte de defensa que representava la realització de la cadena.
Les platges nudistes, en general, veuen com cada cop més persones que no són nudistes ocupen part de la seva sorra. Diuen que són un espai natural més ben cuidat, que troben un ambient més tranquil… Aquestes són explicacions que sovint donen els tèxtils, els que utilitzen banyador. Però en el fons el motiu real de la presència de no nudistes en espais que sí que ho són és que tenen clar que legalment tothom pot anar a la platja que vulgui. I és cert, si no hi ha una ordenança municipal en contra. Això significa que tothom té el dret de triar platja lliurement? No! Resulta que el que per a uns és un dret, per a uns altres és un deure: els tèxtils tenen dret d’anar a la platja que vulguin, però els nudistes no el tenen, tenen el deure de vestir-se per anar a una platja d’utilització tèxtil. Això és un dret? És evident que no, és una discriminació.
Actualment, per qüestions mèdiques, he d’anar sovint a la platja de Sant Gervasi, d’ús tèxtil, situada al costat mateix de la de l’Aiguadolç, nudista. Veig sovint com gent es dirigeix i s’hi instal·la sense respectar la gran majoria de persones que són nudistes.
Però també n’he vist que quan surten de l’Aiguadolç per anar a la guingueta que hi ha a Sant Gervasi, per exemple, per comprar un refresc, es posen el banyador. És que desconeixen la legalitat? No, senzillament tenen la capacitat d’entendre que hi ha un altre principi, el del respecte, i que per això s’adapten a la situació que predomina a la platja de Sant Gervasi.
La legalitat la podem trobar escrita en una llei, un reglament, una ordenança: va de fora cap a dins. El respecte cal sentir-lo, va de dins cap a fora i, naturalment, queda lligat a principis ètics de convivència.
Vilanova i la Geltrú té, des de la platja del Far fins a les roques de Santa Llúcia, uns 3.500 metres de platges; d’aquests únicament 150 m són considerats nudistes. És excessiu demanar que els respectin? I respectar-los vol dir no entrar-hi o un cop dins fer el que fem els que som usuaris nudistes. Tots els que fan això són molt ben rebuts, i retornen.
