La direcció del Parc del Garraf es planteja ampliar fronteres i crear un gran espai protegit que agrupi els parcs d’Olèrdola i el Foix, les muntanyes d’Ordal, les Costes del Garraf i l’àmbit Colls-Miralpeix. L’objectiu és agafar més múscul per reclamar a la Generalitat el reconeixement com a Parc Natural, fet que permetria reforçar la protecció ambiental i jurídica. El nou director del Parc del Garraf, José Luis Herrera, ha destacat a l’ACN que “afavoriria la preservació” i seria el primer Parc Natural marítimo-terrestre gestionat per la Diputació de Barcelona.
Herrera ha assumit recentment la gestió de les més de 12.300 hectàrees del Parc del Garraf, les quals reben cada any més de 400.000 excursionistes, a banda dels usuaris als equipaments d’educació ambiental. Ja fa més de deu anys que la Diputació i els ajuntaments de la zona reclamen que la Generalitat declari l’espai com a Parc Natural, “per poder jugar a la ‘Champions League’ de la preservació”. La nova direcció s’ha proposat aconseguir aquesta fita però de forma més ambiciosa.
Per millorar la gestió d’aquest entorn natural i reforçar la protecció de bona part del Garraf i l’Alt Penedès, planteja aglutinar un gran espai natural que ocuparia més de 26.000 hectàrees. La intenció és unir Garraf i Olèrdola –que també dirigeix Herrera–, i incloure les muntanyes d’Ordal, les quals són la frontera interior entre l’Alt Penedès i el Baix Llobregat i actuen com una prolongació del Massís del Garraf cap a l’interior.
També formaria part del nou àmbit el parc que envolta el pantà de Foix, així com tota la zona de les Costes del Garraf i la seva prolongació amb els colls-Miralpeix, fins a Vilanova i la Geltrú. La creació d’aquest gran parc marítim-terrestre és ara objecte d’un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona per delimitar exactament l’extensió que abraçaria i quines són les seves singularitats i necessitats.
Quan acabi l’anàlisi, la Diputació i els ajuntaments afectats volen adreçar-se a la Generalitat per insistir en reclamar la declaració de Parc Natural, el qual la Diputació seguiria gestionant i seria el primer de la demarcació amb un àmbit marítim-terrestre. “Tindríem un àmbit de gestió molt més ampli i més protegit jurídicament, fet que ens permetria un treball homogeni”, assenyala Herrera, que apunta a una qüestió de lògica: “Al final, les espècies animals no entenen que hi hagi límits entre les diferents àrees naturals del Penedès-Garraf”.
