Nou curs, tot continua igual

0
135

Comença el curs escolar i amb ell broten un reguitzell d’inquietuds que durant tres mesos han quedat a dins d’un calaix, perquè a l’estiu, ja se sap, la qualitat de l’educació és igual. Sorprèn que sigui així quan, a casa nostra, aquest curs encara s’arrossega la llosa de l’informe PISA, entre altres. Millorar els resultats d’aquest informe, de fet, serà una de les tasques prioritàries del nou Govern. Així ho va fer saber el president Illa, que també va afegir que trigarien entre quatre o cinc anys a revertir-ho. La consellera d’Educació, Esther Niubó, va dir que es dedicarien a “endreçar, endreçar i endreçar”, convençuda que una millor gestió i coordinació genera avenços substancials. Veurem.

Mentrestant, el curs arrenca, un cop més, amb moltes assignatures pendents: abaixar les ràtios a les aules, tenir un pla (que funcioni) per garantir el català i per millorar els resultats en comprensió lectora i matemàtiques, prohibir els telèfons mòbils a les aules, aconseguir que la desigualtat i la segregació siguin cada cop més residuals i repensar la carrera de magisteri. Una llarga llista de desitjos, alguns dels quals els sindicats ja han fet arribar al departament d’Educació.

La feina que s’ha de fer és tan gran que no es pot perdre ni un segon. Els sindicats no han trigat ni un dia a denunciar la precarietat del col·lectiu docent, assenyalant la manca de recursos materials i humans, i la sobrecàrrega de treball a què es veu sotmesa la comunitat educativa.

Com a societat, no ens podem permetre que el professorat s’enfronti a un sistema que no els proporciona les eines adequades per fer la seva feina amb dignitat. El motiu és ben senzill: disposar d’unes millors condicions laborals per al personal d’educació reverteix directament en la qualitat de l’educació dels nostres fills i filles.

Una altra reivindicació que aquesta primera setmana de curs han posat a l’aparador és la necessitat d’arribar al 6% d’inversió en educació. I si no és un 6% caldria, com a mínim, gestionar la partida pressupostària destinada a educació com una inversió, i no com una despesa. Seria una bona forma de posar les llargues per començar a pensar com serà l’escola d’aquí a cinc, set o deu anys. Si es comença a treballar en aquesta línia, potser aconseguim un “excel·lent” en recosir la confiança entre mestres, famílies i departament.

FER UN COMENTARI