Ha mort Alexandre de Cabanyes. 95 anys i bona part d’ells, pinzells en mà, és el bagatge poc habitual amb què el vell pintor ha emprès el seu darrer viatge. Testimonis de la seva mort van ser el mar, que va pintar amb tota majestuositat infinitat de vegades; les velles barques amb les seves xarxes al vent i al sol; els pescadors encorbats pel pes de les caixes repletes de peix; l’esvelta mossa del nostre litoral portant amb gràcia el cistell multicolor i brillant; i tota la varietat de flora de la nostra regió, garrofers, oliveres, xiprers, etc.; sense oblidar la terra aspra, ocre i ardent, amb totes les criatures que en viuen: pastors i ovelles, pagesos i arades.
També muts testimonis de la seva mort han estat els pobles que va sovintejar en el seu pelegrinatge artístic; des de Rupit a Poblet, Cabanyes va retenir per a l’eternitat tota la bellesa serena dels vells murs, les arcades esveltes i les teulades verdoses, i testimonis –al cap i a la fi– hem estat nosaltres, els vilanovins que durant tants anys hi hem conviscut.
Cabanyes va estimar tot això, en va gaudir com només ho pot fer l’artista autèntic, el que havent nascut aparentment com tots els altres, essencialment és diferent en posseir aquell do meravellós que li permet absorbir de la vida que el rodeja i de la seva faceta més important, el color, tot el valor que té.
Cabanyes ens ha llegat la seva obra, que perdurarà i ens sobreviurà a tots, i així haurà aconseguit el que milions de persones no assoleixen amb diners i poder. Així n’és d’important la vida d’un artista, l’únic mortal que, segons la meva opinió, s’assembla al Creador.
En assabentar-me de la seva mort vaig sentir que un buit immens se m’apoderava, m’entorpia el cervell i se m’abatia l’esperit, ja que si a algú respecto, admiro i estimo amb totes les meves forces, és a l’home que posseeix la més formosa de les qualitats, i Alexandre de Cabanyes, famós pintor, il·lustre descendent de grans personatges, honorat i guardonat amb els més distingits títols, la tenia: la bondat. Fa pocs dies, amb motiu del seu 95è aniversari, se li va retre un homenatge, i pel ressò que va tenir ens vam adonar del significat que han tingut per a Vilanova la seva obra artística i personalitat humana.
Abdó Soler
Vilanova i la Geltrú
