Fa temps vaig escriure una carta al director d’aquest setmanari, suposo que en aquesta mateixa època, dient el que representava el premi de l’Odissea per a mi. En aquell moment rememorava l’arribada del mes de juny, totalment associat al fet d’haver d’anar a recollir els manuscrits nous d’aquell any. Començaven les lectures, començaven les trobades dels amics lectors, molts d’ells amics ben bé Odisseus sense cap més relació la resta de l’any… i començaven els sopars. Després seguia l’estiu i continuàvem trobant-nos i llegint. Són aquells sopars el que trobaré més a faltar. Sempre amb cares noves, sempre en indrets diferents, sovint en cases particulars que oferien alguns lectors generosos on hi podíem estar fins a altes hores parlant de literatura. A part de les deliberacions i discussions sobre els manuscrits que ens havien tocat de llegir, i tot fent-nos amics, ens enriquíem amb les recomanacions que ens fèiem els uns als altres de novel·les i autors ja consolidats que últimament havíem llegit.
La sensació de participar en un projecte gran i important com ha estat el Premi del Lector de l’Odissea planava per sobre les nostres converses i discussions tot sentint la responsabilitat que teníem en el nostre paper de lectors. Una veritable llàstima que un projecte cultural tan rellevant per la nostra vila i el nostre país no pugui tenir continuïtat per culpa de les polítiques editorials i els diners!
Sort que totes les vivències i aquest factor humà tan important en l’engranatge del premi no ens el pot prendre ningú. Aquest és, sens dubte, el regal més preuat que em queda del premi de l’Odissea. Moltes gràcies a la llibreria per fer-ho possible durant aquests 18 anys.
Roser Rios, membre dels 100 lectors
Vilafranca del Penedès
