Molts recordaran el film Isadora, que va dirigir Karel Reisz l’any 1969. S’hi narraven la vida de la famosa ballarina estatunidenca Isadora Duncan i la seva relació amb l’actor i director d’escena Gordon Craig i el jove poeta, inicialment simpatitzant amb la Revolució Russa, Sergei Iessenin, que tenia divuit anys menys que ella. Tot i que hi ha una fotografia de la parella feta l’any 1922, potser abans o després del casament, el maig de 1922, els qui vam veure aquella pel·lícula recordem l’atractiu personal que destil·lava una poderosa Isadora Duncan a través de la meravellosa interpretació de l’actriu britànica Vanessa Redgrave, de la qual, en un dels seus escrits, el pintor Joan-Josep Tharrats en va recordar un episodi que ens retorna la seva icònica presència en un esdeveniment que va tenir lloc l’any 1986.
Amb motiu del cinquantè aniversari de la Revolució Espanyola de l’any 1936 (que més aviat hem conegut com a Alzamiento Nacional), el dia 14 de setembre de 1986, al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants es va celebrar el que es va anomenar Festival Trotskista. Curiosament, aquest festival incloïa un recital de poemes palestins, la projecció d’un documental sobre el polític i teòric marxista d’origen jueu Lleó Trotski, nascut a Ucraïna, “com tots els russos es fan remarcar”, escriu Tharrats. Acompanyava aquests actes una marxa europea contra l’atur. Al mateix temps, “com a irradiació, un míting internacional encapçalat per Vanessa Redgrave, juntament amb una representació de l’OLP i altres moviments d’alliberament nacional en la lluita contra l’imperialisme”.
Arribats fins aquí, els lectors no tenen la sensació que encara som en el mateix cul-de-sac d’unes problemàtiques que dècades després estan lluny de resoldre’s? És coneguda la militància trotskista de la Redgrave, una dona de tremp i encant personal com la Duncan, que en aquest míting no es va estar de criticar la Unió Soviètica, el Partit Comunista, el PSUC. Aquell dia i a Barcelona, la Redgrave va denunciar “el paper actiu de Moscou perquè la revolució del 19 de juliol de 1936 no triomfés”. Ho va dir, acusant l’estalinisme, en aquella tribuna que devien escoltar uns pocs, amb els seus ulls blaus encesos com una flama.
