Ara fa gairebé un any que el domenyenc Adrià Palau es va fixar l’objectiu de travessar Europa i Àsia en bicicleta. Volia “fer realitat un somni” i “donar visibilitat als efectes del canvi climàtic” pedalant els més de 16.000 quilòmetres que separen Lisboa de Singapur. El passat 30 de setembre, el de Sant Jaume dels Domenys va culminar un viatge que “ha estat fàcil, però que no tornaré a fer”.
Després de 226 dies pedalant i travessar 25 països diferents, Palau ha explicat a La Fura que la ruta ha estat més senzilla del que s’havia imaginat, si bé al principi va sorgir algun contratemps. La sortida estava prevista per a finals de novembre, però el fred hivernal va obligar Palau a retardar el viatge fins al mes de març. Llavors les condicions meteorològiques eren més favorables per arribar a Geòrgia, porta d’entrada a la zona dels ‘stan‘ (Turkmenistan, Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan), “on les condicions són molt més extremes”.
En arribar a aquest punt d’Europa, Palau relata que “logísticament, no he tingut cap problema”. “Pensava que en aquests països més desèrtics em costaria trobar avituallaments, i en cap cas ha estat així. A tot arreu hi havia botigues de queviures”, afegeix. La sensació que li queda és, per tant, la d’un viatge “menys aferrissat” del que s’esperava.
Això no obstant, Palau confessa que al cap de quatre mesos, “la rutina em va penalitzar”. A diferència del Pacific Crest Trail, el trekking que va fer l’estiu passat, el domenyenc detalla que fent un viatge d’aquestes característiques és molt difícil “crear comunitat” amb altres viatgers, ja que “cadascú té un propòsit diferent”. “Al PCT tothom tenia la mateixa meta, però en aquesta aventura he passat molt de temps sol, i això m’ha acabat afectant”, explica.
Les aventures, millor a peu
Un cop assolida aquesta fita, Palau confessa que “no tornaria a fer aquest viatge” perquè “és molt perillós”. Si bé no ha tingut cap ensurt a la carretera, Palau denúncia que “la probabilitat que un vehicle t’envesteixi és molt gran”. “Les vies principals estan molt transitades i el descuit d’un conductor et pot arruïnar el viatge en només un segon”, lamenta.
La seguretat a la carretera, sumat als problemes habituals que se’n deriven d’anar en bicicleta –punxades i problemes mecànics–, ha fet que Palau l’hagi deixat aparcada, com a mínim durant un temps. Un temps que aprofitarà, explica, per reprendre les aventures a peu, ja que “caminar m’aporta altres coses més enriquidores”. De fet, ja en té pensada la següent: completar la transpirinenca i el camí de Santiago, dos camins de llarga distància que vol completar “amb certa rapidesa” per afegir-lo a la seva llarga llista de fites esportives extremes. Si tot va bé, l’aventura començarà l’any vinent.
