Mas d’origen medieval situat sota mateix del “castell” de Penyafort, al terme de santa Margarida i els Monjos. La parròquia de Santa Margarida va ser un dels primers nuclis habitats del Penedès. Molts són els llinatges sorgits en una masia o altra d’aquest espai.
L’Abadal conserva els trets fonamentals d’una construcció de l’època medieval: gran ràfec de coberta construït amb bigues i llates de fusta, finestres geminades de pedra, grans finestrals amb brancals, llindes i ampits de pedra, obertures de diverses i reduïdes dimensions disposades sense compondre, cantoneres amb carreus de pedra, contraforts de pedra que recolzen la paret.
Tenim notícies del mas Abadal a partir del segle XIV, tot i que, probablement és molt més antic. El 1347 són senyors feudals de la casa els cavallers Tallada. El primer documentat és en Guillem de Tallada, com a senyor d’una quadra (espai feudal) situada al terme de Castellet el segle XII. Eren originaris de Tarragona.
Els Tallada eren els propietaris del castell de la Tallada situat a l’anomenada quadra de Fontallada el segle XIV, prop de la capella del Sant Sepulcre del terme de Sant Miquel d’Olèrdola, edifici romànic de planta rodona únic a Catalunya.
Fou el 1358 quan Simoneta, viuda del noble Joan Tallada, es casà en segones núpcies amb el senyor del mas Gatell situat en el terme de Castellví de la Marca, Berenguer Gatell, que passà a ser el nou propietari del mas Abadal i del Gatell. El primer Gatell documentat és el cavaller Arnau Gatell, senyor del terme de Lavit el segle XIV.
El 1407 Catarina, viuda de Berenguer Gatell, com a usufructuària, era la propietària del mas; per pagar els deutes que havia deixat el seu marit, vengué el mas al bisbat de Barcelona.
Durant el segle XV els propietaris del mas Abadal eren els Brunet, mercaders de Barcelona, que el devien comprar al bisbat. Els Brunet es troben al Penedès el segle XIV situats a Selma, per després passar a Barcelona, on van ampliar patrimoni i es van relacionar amb la casa comtal i el bisbat de la catedral de Barcelona.
