Recentment, la ministra Elma Saiz va presentar la proposta d’introduir un nou tipus d’incapacitat temporal a la qual es va referir com a “baixa parcial” o “baixa flexible”. Suposadament, aquesta mesura permetria que una persona treballadora en situació d’Incapacitat Temporal (IT) es reincorpori parcialment al lloc de treball mentre continua sota tractament mèdic. A simple vista, podria semblar una idea innovadora per millorar la productivitat, oferir flexibilitat i facilitar el reingrés de la persona. Tot i això, des de Col·lectiu Ronda pensem que revela un conjunt de problemes i contradiccions que podrien generar més perjudicis que beneficis.
D’entrada, el concepte de “baixa parcial” és contradictori en si mateix, ja que la incapacitat temporal implica, per definició, que la persona no està en condicions de treballar a conseqüència d’una malaltia o accident. Permetre una reincorporació parcial trenca aquest principi.
També creiem que no és una qüestió menor el fet que aquesta reincorporació es consideri voluntària i opcional: confiar que no hi haurà coacció és ingenu, ja que l’àmbit laboral no és aliè a les pressions que les persones treballadores poden patir per part dels seus ocupadors o per la pressió econòmica de la persona.
Però pensem que la part més important és permetre que una persona treballadora torni a la feina sense estar totalment recuperada, ja que pot posar en perill la seva salut física i mental. Això també suposa un risc per a la seguretat al lloc de treball, especialment en entorns que requereixen activitat física o una elevada concentració. El risc d’empitjorar les condicions de salut o allargar el període de recuperació és evident.
La proposta, doncs, planteja més qüestions que a priori no tenen resposta: com es definirien les tasques que pot fer una persona treballadora en aquesta situació? Qui s’encarregaria de controlar el compliment de les restriccions mèdiques? Creiem que això podria facilitar els abusos que ja existeixen. I finalment, pensem que afegir a figura de les “baixes flexibles” a l’actual sistema de gestió de baixes que ja va sobrecarregat, no faria més que augmentar aquesta complexitat, amb nous procediments i punts de control que podrien generar ineficiències i més dificultats en la gestió de les cotitzacions i els pagaments.
Amb tot, pensem que la proposta de la ministra pot crear més problemes que solucions i sembla més orientada a afavorir els interessos de les empreses que no pas a protegir els treballadors i treballadores. Sense un marc clar que protegeixi efectivament els seus drets, aquesta mesura podria afavorir la precarietat laboral i agreujar la vulnerabilitat de les treballadores que ja es troben en una situació de debilitat física o econòmica.
