L’Ajuntament del Vendrell ha iniciat el camí que l’ha de dur a disposar d’un catàleg de patrimoni que serveixi per protegir i conservar aquells elements culturals i arquitectònics que tenen una importància històrica al municipi. Aquesta és una reclamació que ve de lluny, ja que la llista d’elements catalogats que es va incloure en el POUM de l’any 2000 era molt minsa, i se centrava bàsicament en els béns públics i els de l’església.
Ara, el consistori vol protegir la resta de valors culturals i arquitectònics, amb la confecció del tan reclamat catàleg. Al pressupost pel 2025 s’inclou una partida de 135.000 euros per licitar aquests treballs, que es dividiran en quatre lots. Un d’ells serà per fer un Catàleg de Masies i Cases Rurals, unes construccions que, en estar la majoria d’elles en sòl no urbanitzable, necessiten un pla especial. Un segon lot servirà per fer una proposta de conservació de l’arquitectura moderna de la ciutat, mentre que el tercer lot definirà els elements a conservar de la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders.
Finalment, el quart lot consistirà en la redacció de l’inventari de béns i la mateixa elaboració del catàleg. La regidora de Projectes i Planificació, Núria Rovira, ha avançat que un dels principals reptes del catàleg és que les mesures que es defineixin per protegir els elements admetin “l’adaptació a les diferents necessitats derivades d’una realitat cada vegada més canviant”. Dit d’una altra manera, es vol aconseguir que la protecció d’aquests edificis no suposi un entrebanc afegit per a la seva habitabilitat.
“No volem que els propietaris d’aquests edificis tinguin un greuge respecte a altres”, ha apuntat Rovira. La regidora ha mencionat casos de municipis que han implantat iniciatives similars i després han acabat patint conseqüències no desitjades: “En alguns llocs han estat tan puristes que després aquests edificis s’han acabat buidant, i nosaltres el que volem és facilitar que la gent vingui a viure al nucli històric”. Rovira està convençuda que hi ha maneres de trobar un equilibri entre aquestes dues necessitats. En aquest sentit, ha assegurat que el Departament de Cultura de la Generalitat cada cop és menys partidari de “petrificar i museïtzar” les ciutats.
Uns 140 elements precatalogats
El POUM de l’any 2000 va catalogar un total de 22 elements, la majoria d’ells béns públics, tot i que també s’incloïen els de l’església i la Cooperativa Agrícola. A aquests cal sumar-n’hi tretze més que han estat declarats BCIL des d’aleshores, com ara el pont de França, les barraques de pedra seca o els edificis d’arquitectura moderna inclosos al registre de la Fundació Docomomo. A banda d’això, hi ha 138 elements més “precatalogats”, que són privats. Segons Rovira, aquesta precatalogació deixa aquests edificis “en uns llimbs” legals, una situació que s’hauria d’acabar amb l’elaboració del catàleg.
Els treballs són complexos i han de durar tot el 2025 i el 2026, un període durant el qual Rovira ha descartat d’entrada fer cap suspensió de llicències pels elements que estan precatalogats, argumentant que, ara mateix, no hi ha peticions per a llicències d’obra. Si n’arribessin, la regidora avança que buscarien negociar amb la propietat per arribar a una entesa sobre què es podria fer i què no. El consistori ha rebut una subvenció de 50.000 euros de la Generalitat per desenvolupar el catàleg, a condició que estigui enllestit el 31 de desembre de 2026.
