Gaudiu llegint Memòria personal-fragment per una biografia d‘A.Tapies, i visiteu l’exposició del centenari. El llibre és un assaig autobiogràfic on mostra la seva intimitat, el seu art, el seu temps i els grans homenots amb qui va compartir la vida. Fa un retrat de la societat i l’art mentre evoca moments de la història de Catalunya imprescindibles.
Parteix d’una mirada personal, que esdevé col·lectiva, nostra. Escrit la primavera i l’estiu del 1966, consta de dotze apartats on vida, cultura, art i política s’entrecreuen. Coneixem els orígens familiars, la infantesa i la joventut, i més endavant la malaltia que deixa petja en la manera de ser i de viure, i llegim com sent que esdevé artista.
El pare l’introdueix en un món cultural que l’influirà tota la vida. Esdevé lector voraç de poesia, de filosofia, de psicologia (Freud, Jung), de ciència (Einstein, Oppenheimer) i, per descomptat, d’art. L’entorn traspua el pes de la dictadura, la societat té por de pensar, el gregarisme de viure en terra de naufragi s’hi han instal·lat. S’enamora i es casa amb T. Barba, que serà un suport cabdal en la seva vida i obra.
Admira romàntics i impressionistes per l’anhel de llibertat. Coneix el marxisme, analitza el capitalisme (defectes, estructures, cicle infernal…). “La filosofia interpreta i el comunisme transforma el món”. Participa en la Caputxinada i aprofundeix en la cultura oriental. S’allunya del catolicisme per apropar-se a l’ateisme. “Els deus ja no són al cel, però els problemes que els han motivat continuen dins l’home”, deia H. Read. Conscient que l’educació sempre serà classista, sap que formació vol dir llibertat. Tot aquest bagatge teixeix el tapís de la seva estètica.
L’amistat amb J. Brossa el lligarà per sempre a la poesia. La música clàssica: els romàntics, els dodecafònics… li colpeix l’ànima. (Descobreix Delacroix, que parla de saber trobar la música del quadre.) Aprofundeix en el Dadaisme i en pintura metafísica (De Quirico). Coneix Miró, a qui admira, i en literatura fa amistat amb Riba, Foix…
A París, Suïssa, Roma, Nova York (Pollack, Kline) coneix noves tècniques. Consolida el contacte amb galeristes i col·leccionistes (Tapiè, Dautreamond). Els primers retrats, el coneixement de l’aiguafort, l’estampat, i un niu de tècniques més, el catapulten a l’èxit.
Ens emocionarem amb l’artista ric, profund, provocador, únic, i admirarem la humanitat, la timidesa, la introspecció, la senzillesa de l’home artista. Tapies és una figura excepcional i imprescindible de l’art del s. XX.
