Les capitals de la vegueria han perdut un centenar d’oficines bancàries en només catorze anys. Vilafranca del Penedès n’ha perdut 37, el Vendrell 24 i Vilanova i la Geltrú, que és la ciutat que surt més malparada, 56. Això si no tenim en compte els pobles que no en tenen o els que han perdut l’única sucursal que tenien. L’últim damnificat va ser Torrelles de Foix, l’any 2022.
Aquestes dades són un petit resum del que trobareu a les següents pàgines. I és que aquesta setmana La Fura es proposa fer una radiografia del territori per exposar, i també reivindicar, la quantitat d’oficines bancàries que han abaixat la persiana al Penedès.
El tancament massiu de bancs és un greuge per al territori perquè ha deixat moltes persones en una situació d’indefensió i completament desvalguda la gent gran. Un col·lectiu que ja fa temps que denuncia el tracte injust i inhumà que reben a les oficines, si tenen la sort de ser atesos.
Segons el síndic de greuges, el 12% de la població catalana té problemes d’accessibilitats als serveis bancaris, ja sigui per la llunyania física de les oficines, els horaris d’atenció al client, la incomprensió dels serveis que ofereixen o, fins i tot, la falta de mitjans de transport. I és que per a les persones d’edat avançada la realització de qualsevol gestió o la disposició d’efectiu sovint requereix traslladar-se a altres localitats, amb la consegüent pèrdua de temps i de diners.
La desaparició d’entitats bancàries és un problema que sembla no tenir solució i ara l’administració s’ha vist obligada a esmorteir el cop, fent arribar oficines i caixers mòbils a aquells pobles que no en tenen. La iniciativa resol, en major o menor mesura, aquest dèficit i dona resposta a totes aquelles persones que han quedat a l’estacada. No ens oblidem, però, que l’administració pública està subjecta a les obligacions de servei públic i que, per tant, ha de garantir-hi l’accés a totes les persones, i fer-ho amb un mínim de qualitat.
Ara bé, té trons que l’administració pública hagi de posar remei –amb diners públics– a un problema provocat exclusivament per la banca. Unes empreses cada cop més bunqueritzades que només fan que incrementar els seus beneficis, mentre diuen que el negoci no és viable. Quina paradoxa.
