Aquesta setmana han acabat de rematar el sector pesquer. Un sector que des de fa quatre anys pateix les imposicions desmesurades d’algú que, assegut en un despatx, decideix què és el millor per als pescadors. L’última carxofada que ha sortit d’aquest despatx és la de fer treballar els pescadors quaranta-cinc dies a l’any. Qui coi pot viure treballant només quaranta-cinc dies?
La normativa que ha tirat endavant és un xantatge de manual perquè, si bé es redueixen dràsticament els dies que les barques poden sortir a feinejar, els pescadors en podran sumar d’extres si compleixen amb un seguit de requisits. Es tracta d’invertir en noves embarcacions i en noves tècniques de pesca menys contaminants, ja que Europa justifica aquestes restriccions a la delicada situació dels estocs biològics. Uns estocs que, paradoxalment, l’Institut Català del Mar diu que s’han recuperat.
Però mentre la comunitat científica mira de posar-se d’acord, els pescadors hauran de rascar-se la butxaca si volen continuar treballant com fins ara. I hauran de fer-ho de pressa, ja que la normativa només els dona sis mesos per posar-se al dia. És un disbarat, perquè algunes d’aquestes mesures necessiten una inversió de gairebé 60.000 euros. I malgrat que des del Gobierno diuen que hi haurà ajudes, no ens enganyem. Primer hauran d’avançar els diners els pescadors i, després, ja veurem quan arriben aquests ajuts. Ara bé, tenint en compte que la pesca és un sector envellit, creieu que els pescadors que s’han de jubilar en dos anys es gastaran aquesta morterada?
La Unió Europa els ha condemnat abans d’hora. La mateixa banda que demana als pescadors catalans treballar quaranta-cinc dies l’any per motius ambientals, i alhora permet l’explotació de les costes de Mauritània, Senegal, Marroc, Gàmbia o Moçambic amb una pesca d’arrossegament ferotge. La percepció, per tant, és que només els pescadors de casa han de cuidar el jardinet, mentre que a la resta del món no hi ha cap regulació.
Els pescadors catalans ja han fet molts esforços i no mereixen rebre aquest tracte ni aquesta proposta. Limitar a quaranta-cinc els dies que els pescadors poden sortir a treballar és matar un sector que, més enllà de sustentar moltes famílies, és font d’identitat de molts pobles, de l’Empordà fins a l’Ebre.
