El dia de Sant Esteve ens deixava, als 108 anys, la Ramona Ribera Marimon, professora de matemàtiques coneguda per moltes generacions de vilafranquins i penedesencs que van passar per l’Institut Eugeni d’Ors (1953-1979). Nascuda a Igualada el 16 de setembre de 1916, va créixer i educar-se immersa en la cultura de l’esforç i l’autoexigència, sempre amb inquietuds intel·lectuals i ganes d’aprendre; de manera que el 1945, als 28 anys, es va llicenciar en Ciències Físiques, tota una proesa per a una dona a la immediata postguerra. Va continuar estudiant, i el 1951 obtingué el títol de mestra d’ensenyança primària. Després, va llicenciar-se en Ciències Exactes, i posteriorment obtingué el títol de catedràtica numerària d’institut.
Combinà la seva inclinació cap a les ciències amb la seva sensibilitat per l’estètica i el dibuix, i va cursar estudis a l’Escola Massana. Amant de l’art i de la natura, li agradava molt passar els estius a Segur de Calafell, rodejada de pins; enamorada del mar, on fins a una edat molt avançada li agradava de capbussar-se. No va deixar mai d’estar connectada al món i, fins pocs dies abans de morir, llegia cada dia La Vanguardia, i si algun dia no podia, acumulava els exemplars i començava pel més antic per posar-se al dia. El 1979 es traslladà a l’Institut Pere Vives d’Igualada on s’està fins al juny del 1985, en què es va jubilar amb 69 anys. Amb 80 anys, es va inscriure en un curs d’informàtica. De caràcter humil, obert i afable, amb mentalitat jove, no s’havia donat mai importància.
Ens trucàvem tres o quatre vegades l’any, la darrera vegada fa tres mesos. Mai s’oblidava de felicitar-me per Sant Jordi; donava gust mantenir converses amb ella. Que al cel les puguem continuar.
Jordi Forners i Puig
Vilafranca del Penedès
