L’últim dia de l’any van trobar sense vida, a la tenda de campanya on dormia en uns terrenys prop del CAP Nord, el J., un veí de Vilafranca, criat en aquest municipi, però que no podia accedir a un habitatge.
Per ell ja arriben tard les actuacions que pugui emprendre la regidoria d’Afers Socials de l’Ajuntament en base a l’estudi que ha realitzat per conèixer on dormen les persones sense llar.
Aquest problema no és nou, ja que fa temps que veiem caminar i demanar per Vilafranca homes i dones carregats amb les seves pertinences i que, quan arriba la nit, busquen un lloc on poder dormir. A l’hivern, amb el fred, aquesta realitat s’aguditza.
Aquest any la situació s’ha agreujat, ja que el Centre d’Acollida Abraham, a causa de baixes laborals de part dels seus treballadors, no ha pogut respondre amb la qualitat habitual, com feia altres anys, a aquesta demanda; i l’Ajuntament sembla que encara no ha trobat una solució a unes persones que, bé sigui perquè les cartes que els ha repartit la vida no han estat bones, o bé perquè no les han sabut jugar, es troben al carrer, sense un lloc segur on poder dormir.
Al municipi hi ha un alberg de gestió municipal, però que es destina al turisme. Aquestes vacances estava tancat. No es podria, encara que sigui a l’hivern, destinar-ho a aquells que han de dormir al carrer, a la intempèrie?
El que és urgent és que la solució que busca l’Ajuntament per a aquesta problemàtica no s’endarrereixi, i puguem dir que J. ha estat la darrera persona que ha mort dormint al carrer.
Francisco Javier Torres
Vilafranca del Penedès
