Malauradament, l’any 2024 finalitzava a Vilafranca del Penedès amb una desgraciada notícia que ens ha impactat i ens ha generat frustració, ràbia i molta pena. Un home sense llar moria al carrer. És un fet social terrible que lluny de ser aïllat cada vegada veiem més. En el darrer recompte efectuat per l’Ajuntament el mes de novembre s’havien detectat 8 punts on solen dormir unes catorze o quinze persones i des de Serveis Socials se n’han atès al llarg del 2024 més de cinquanta.
Segons es va informar, no va ser una mort violenta, la persona va morir per “motius biològics”. Tanmateix, és més que evident que les persones que viuen al carrer moren per causes de salut derivades de la seva situació, majoritàriament per les condicions meteorològiques i l’impacte de dormir a la intempèrie. Per altra banda, factors individuals com problemes amb l’alcohol o altres substàncies, malalties mentals i físiques no tractades, factors delinqüencials o, fins i tot, conductes autodestructives acompanyen també bona part de les persones sense llar. Tot plegat fa que sigui un problema social d’alta complexitat que cal abordar de forma urgent en comptes de tapar-lo i mirar cap a un altre lloc.
I la solució és tan senzilla i a la vegada tan complicada com crear recursos específics que treballin en l’atenció directa. La solució ha de passar per desenvolupar recursos especialitzats i ben coordinats que s’adaptin a gestionar casos d’alta complexitat com són la majoria de les persones afectades per sensellarisme. Però també la solució ha de passar per les administracions generals, no només per les locals, perquè és evident que estem davant d’un problema que transcendeix l’acció directa i requereix per part de la Generalitat i de l’Estat establir polítiques preventives que es basin en projectes socials sòlids en matèria d’habitatge, tot plegat dins d’una estratègia de país sobre com volem garantir a totes les persones de la nostra societat un dels valors humans més indispensables: el fet de poder disposar d’una llar digna. I és que la llar –com defineix un dels filòsofs de capçalera que tenim el privilegi de llegir en el nostre país i en la nostra llengua, el professor Josep Maria Esquirol– ens protegeix de la feblesa, d’aquesta feblesa humana que de vegades ens porta a ignorar drets fonamentals i valors essencials com són la llar i la vida.
Xavi Vallès Inglada
Vilafranca del Penedès
