S’ha mort la Felisa Ocaña, la Feli.
Va arribar de nena al Penedès com a refugiada en temps de la Guerra Civil, i aquí va créixer i va formar la seva família. Molts la vam conèixer a la botiga de llanes, jerseis i roba que va posar juntament amb la seva filla al carrer de Sant Francesc (Sant Pere).
La Feli era dona parladora, activa, que participava en la vida associativa, la qual cosa va fer durant tota la seva vida, fins que, ja molt gran, va volar cap a les Canàries per viure amb el seu fill. La recordo quan participava en les tertúlies de la Biblioteca Torras i Bages. Quan llegíem una novel·la que feia referència a la Guerra Civil, o a les penúries que a ella li va tocar viure, explicava la seva experiència per dir-nos que el patiment era punyent i cert. Els anys de guerra, com que era filla d’exiliats, la duresa de la postguerra li va marcar la vida, com reflecteix en unes memòries personals, en es quals també explica que van trobar bona gent que els va ajudar. Malgrat tot, va ser capaç de superar els traumes, tirar endavant una família i un negoci i participar en el teixit associatiu per construir un món millor.
Feli, gràcies per la teva energia, que allà on vagis gaudeixis d’un bon descans en companyia del teu marit i dels fills que t’han precedit.
Mariona Junyent i Elvira Mestres
Vilafranca del Penedès
