Vilafranca ha estat durant l’època medieval visitada pels diferents reis catalans o hi feien estada. Sabem que Pere el Gran morí al palau l’any 1286.
El 13 d’octubre de l’any 1217 Jaume I signà un document a Vilafranca on autoritzava els homes de Lleida i la resta de viles reials de Catalunya a poder deixar diners en préstec i a cobrar els deutes en la forma que estimessin més oportuna, acabant el document amb la data i el lloc on s’havia firmat: “Datum apud Villam Francham de Penitensi, in sollempni curia, III idus octobris anno Dominice Incarnationis M. CC. septimo decimo”. En el document signaven nobles del Penedès, com Ferrer de Sant Martí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca els anys 1216 i 1217; Guillem de Mediona, senyor en aquells anys del castell de Castellví de la Marca; Ramon de Palau, familiar de Fructià de Palau, al qual l’any 1228 el mateix rei li signà una escriptura de donació del castell i les cases de l’Arboç que diu així: “… damus et concidimus a Fronti de Palau in illud palacium quod a villa de Arboç…”. També posteriorment cedí al mateix Fructià de Palau el palau reial de Vilafranca del Penedès l’any 1236.
Fou al palau reial on feia estada el rei Jaume I. I ja hi vivia el dit Ramon Palau. La donació a Fructià va ser posterior. El palau ja existia abans de 1236.
El rei Jaume I tornà a Vilafranca el 24 de juny de 1218, dia en què signà i acordà unes constitucions de Pau i Treva, vàlides a Catalunya, des del Cinca fins a Tortosa i Salses. Foren les primeres Corts de Catalunya. El document comença així: “Constituciones pacium et treugarum illustrissimi domini Jacobi primi, apud Villam Francham…”.
El rei Jaume I hi passà dos dies, l’11 i el 12 d’agost de 1263. Signà documents com el que perdonava els veïns de Cambrils de l’obligació que els havia imposat anteriorment de canviar la ubicació de la població. Un altre era aquell en què demanava al rei Teobaldo de Navarra que no permetés que el noble aragonès Pedro Cornel, ajudat per nobles navarresos, envaís Aragó. A un personatge important jueu i vilafranquí que signava el document, el batlle reial Benvenist de Porta, justament el 1262 el rei li havia concedit terres situades en el terme de Vilafranca, al lloc anomenat “Camp del Terrós”. Benvenist de Porta de Vilafranca ocupà un lloc econòmic important en la cort de Jaume I d’Aragó. Aquest últim document acaba així: “Datum apud Villamfrancham Penitensem, pridie idus augusti anno Domini Mº. CCº. LXº. Tercio”.
Cal que recordem la història d’aquest palau reial on hi ha el Vinseum i que poc ens fa pensar en el seu origen.
