A tothom ens ha d’arribar “l’hora”. Però amb salut i companyia, sempre diem que “tardar pugui”. Però, quan menys t’ho esperes, un jorn de mala mà et lleva inesperadament i et deixa sense defensa. El resultat és el plor dels que quedem. La Fina Balañà i Montaner, amiga i veïna del centre de Vilafranca del Penedès (Parellada, plaça Anselm Clavé) ens ha deixat als 70 anys. De família de “soca-rel” dedicada al lleixiu (el pare, el Fèlix i la tieta Teresa) i al calçat, especialment d’espardenyeria (la mare Elvira i el germà, també Fèlix), fora i és un referent vilafranquí i fins i tot “festamajorenc”.
Una existència planera i que coneixem per la discreció, solidaritat i entesa amb els altres. La recordo entregada a la cura i acompanyament fins al seu decés del seu Josep i amic nostre. “Que el sol, la lluna i les estrelles ens il·luminin el camí”. Fina, “espardenyera i envetadora”, el cant del teu comiat l’advocares amb els altres, així vas ser feliç sota l’univers del teu desig.
Josep Maria Batet i Sánchez
Vilafranca del Penedès
