Un dels debats que està a sobre de la taula des de fa anys és quin ha de ser el paper que han de desenvolupar els Mercats Municipals en ple segle XXI. Aquests edificis, que en alguns casos s’acosten ja als 150 anys d’història, s’han hagut d’anar adaptant de forma progressiva als canvis en els hàbits de consum de la ciutadania. Una transformació que els últims anys s’ha accelerat considerablement amb l’auge del comerç en línia i la competència ferotge provocada per la proliferació de les grans superfícies del sector de l’alimentació en molts municipis.
Al reportatge que podeu llegir en aquesta edició de La Fura hem volgut recollir les impressions dels paradistes del territori davant el moment actual que viuen aquests equipaments. Molts coincideixen a remarcar la necessitat d’impulsar canvis per adaptar-se a les noves tipologies de clients que tenen, ja sigui buscant uns horaris d’obertura diferents o fomentant la possibilitat de fer una sola compra des de casa, a través de les eines que ofereixen les noves tecnologies, per després poder-la anar a recollir presencialment.
Alhora, una de les iniciatives en la qual es vol aprofundir és la d’oferir altres experiències addicionals al fet de comprar que reforcin el que és un dels principals baluards d’aquests espais, la presencialitat i la possibilitat de trobar-se i socialitzar. Aquí s’inclouen aspectes com designar espais per fer tastos o degustacions, impulsar activitats variades que poden anar dels concerts a les presentacions de llibres, o fer promocions i campanyes que beneficiïn els seus compradors. En definitiva, oferir una experiència completa, com a contraposició a l’alienació que suposa comprar per internet.
Però no tot depèn dels mateixos comerciants. Els compradors som una part essencial en el futur que puguin tenir aquests espais, on es pot trobar un producte de qualitat i de proximitat, dos termes que actualment està tant de moda utilitzar. I també les administracions tenen a les seves mans que les promeses per potenciar el comerç local no es quedin només en això. Perquè no té sentit defensar la vigència dels mercats municipals, alhora que es donen llicències a tort i a dret per inundar els municipis de grans supermercats.
