Tot el peix venut

L’1 de gener de 2025 ha fet cinc anys de l’entrada en vigor del Pla plurianual de pesca per al Mediterrani occidental. Impulsat per la Comissió Europea, aquest pla –el primer que es posava en marxa específicament per al Mediterrani– tenia l’objectiu de reduir les captures de peix per evitar la sobrepesca i, per tant, la pervivència d’un model basat en l’extracció de recursos. En termes pesquers en diuen “gestionar l’esforç de pesca” o, cosa que és el mateix, reduir les captures actuals per assegurar les del futur.

L’objectiu que es va marcar la CE va ser que per a l’1 de gener de 2025 les captures s’havien de reduir un 40% respecte dels quatre anys precedents a l’entrada en vigor del pla. Un pla, doncs, molt ambiciós, que ha tingut com a resultat la progressiva disminució dels dies que els pescadors poden sortir a feinejar.

Aquest pla de gestió havia de tenir una durada de quatre anys (2020-2024), però el desembre passat la Comissió Europea va considerar que aquest temps no havia estat suficient per recuperar les poblacions de les cinc espècies objectiu que fixava el pla: el moll, el lluç, l’escamarlà, la gamba vermella i la gamba blanca. Per arribar a aquesta conclusió, la CE s’ha basat en informes ambientals fets per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO). Uns informes que, efectivament, determinen que els estocs encara no s’han recuperat –al contrari del que indiquen els estudis del CSIC. Per fer-hi front, la CE va proposar la reducció del 80% de l’activitat pesquera, és a dir, una nova retallada dels dies de feina dels pescadors d’arrossegament, que passa de 133 dies de feina anuals a 27.

L’anunci d’aquesta mesura va fer vessar el got d’un gremi ja molt castigat. Els pescadors catalans van carregar contra la CE, avisant que si aquesta mesura acabava prosperant, afectaria directament treballadors de tot el sector i la venda de peix a les llotges. Una venda que, per cert, ja ha caigut un 12,5% el 2024. “És una imposició que posa en risc la nostra activitat”, lamenta Jaume Carnicer, patró major de la Confraria de Vilanova i la Geltrú, que es mostra molt crític amb l’estratègia de la UE en la gestió del Mediterrani. “Aquest pla es va dissenyar sense fer un estudi previ del sector pesquer ni tampoc un seguiment a escala social i econòmica de l’impacte de les mesures restrictives”, es queixa Carnicer, per a qui la prohibició de treballar determinats dies els deixa “al límit de l’abisme”.

Les restriccions imposades per la CE van provocar la mobilització de tot el sector pesquer, que va aturar la seva activitat durant dos dies com a senyal de protesta. La majoria dels pescadors van deixar la barca amarrada a port per manifestar-se a Madrid, al davant de la seu de la Comissió Europea, i pressionar Brussel·les perquè retirés el seu pla.

Després d’una negociació que es va allargar tres dies, els estats de la Unió Europea van arribar a un nou acord. Aquest pacte permetia als pescadors amb vaixells d’arrossegament treballar pràcticament els mateixos dies que fins ara, si adoptaven noves mesures encaminades a millorar la sostenibilitat de la seva activitat. “El missatge que volem enviar és que mantindrem els dies d’activitat i les oportunitats pesqueres d’una forma més sostenible”, deia el comissari de Pesca i Oceans, Costas Kadis.

El document de la Comissió Europea presenta un total de dotze mesures de compensació –que poden ser acumulatives–, perquè els vaixells elegibles puguin incrementar l’assignació dels seus dies de pesca. A tall d’exemple, si una nau fa servir unes xarxes d’arrossegament més selectives, podrà incrementar el nombre de dies feiners en un 9,3% respecte als 27 dies que plantejava inicialment la Comissió.

La llista de mesures compensatòries inclou accions com el canvi de les portes que s’utilitzen en les xarxes d’arrossegament, i també es tenen en compte factors com ara que una embarcació estigui afectada per un període de veda. La posada en marxa de les modificacions abans de l’1 de maig de 2025 també permetrà incrementar els dies de feina. Al mateix temps, jugarà a favor de l’augment de dies d’activitat el fet que un país aconsegueixi que un percentatge mínim de la seva flota apliqui mesures sostenibles.

Des de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors s’oposen a l’acord al qual s’ha arribat a la Comissió Europea perquè suposa “allargar l’agonia” del sector. Assenyalen que tenen poc temps per aplicar les mesures de bonificació plantejades i que, tot i que algunes ja les estan duent a terme, altres suposen grans inversions que en aquest context d’incertesa ningú voldrà assumir. “Cada any ens estan canviant les regles del joc. Qui faria aquesta inversió en el seu negoci amb aquesta manca de previsió?”, es pregunten.

Amb una flota de 54 embarcacions, el de Vilanova i la Geltrú és el tercer port més important de Catalunya. Això no obstant, la confraria vilanovina tampoc no s’ha escapat dels efectes del Pla plurianual de pesca, que ha accentuat alguns dels problemes endèmics que l’entitat arrossega des de fa més d’una dècada.

“La feina més bonica del món deixa de ser atractiva quan no està recompensada econòmicament”, apunta Carnicer. El patró major creu que la normativa europea ha “endurit” encara més l’ofici, que ja havia de fer front als reptes del canvi climàtic i a la manca de relleu generacional. Tant és així, que l’entitat ha perdut una desena de barques els últims quatre anys. “Cada cop som menys gent i menys barques”, lamenta.

Aquest degoteig constant d’embarcacions que queden amarrades a port ha fet que els ingressos de la confraria vilanovina també s’hagin reduït considerablement, fins al punt de plantejar-se l’automatització dels diversos serveis que s’hi presten. “Hem de minimitzar costos. No ens podem permetre treballar de la mateixa manera que ho fèiem fa vint anys. Vilanova ha deixat de ser aquell port que tenia 150 barques de pesca”, explica Jaume Carnicer.

Des de la confraria vilanovina es mostren molt crítics amb l’estratègia adoptada per la CE perquè “es carregaran la pesca d’arrossegament”. Un sector que, precisament, és la principal font d’ingressos de les confraries catalanes. A Vilanova, hi ha 21 barques que es dediquen a l’arrossegament i representen el 65% dels ingressos de l’entitat.

Malgrat les restriccions que marca la CE, la majoria de les embarcacions del port de Vilanova podran treballar aquest 2025 gairebé els mateixos dies que l’any passat, uns 130. Això s’explica perquè els pescadors vilanovins “han intentat estar molt al dia de la normativa, sobretot els més joves” –que, per altra banda, tenen prop de cinquanta anys. “Aquestes barques ja fa temps que han implementat algunes de les mesures perquè entenien que el que avui és voluntari, demà serà una obligació”.

Tot i assolir el topall màxim de dies, Carnicer augura un futur “molt negre” per al sector, si no es tira endavant una nova reglamentació i un nou plantejament de les jornades pesqueres i de les quotes. Recorda que, tot i que la pesca de l’arrossegament ha estat la més mediàtica els últims mesos, la resta de sectors també estan amb la soga al coll. “No hem de perdre de vista el pla de gestió per a l’encerclament”, avisa.

Què ha suposat el Pla plurianual de pesca per al sector?

El que hem fet aquests darrers quatre anys ha estat adaptar-nos a un pla de gestió que, suposadament, havia de marcar el futur de la pesca al Mediterrani. Amb l’entrada en vigor d’aquest pla es van retallar els dies de pesca en un 40% per recuperar les poblacions de moll, lluç, escamarlà, gamba vermella i gamba blanca. Sabíem que seria una prova pilot molt dura, però la majoria ens vam convèncer que serien quatre anys de molt d’esforç per després tenir una viabilitat i no ha estat així. El Pla plurianual ha estat molt més suau que el que ha de venir.

La CE diu que els estocs biològics no s’han recuperat.

Els únics científics que han pujat a una barca per fer mostrejos i un veritable treball de camp són els del CSIC. I els seus informes determinen que els estocs biològics s’han recuperat. Els estudis de l’IEO, en canvi, s’han basat en les notes de venda de les confraries, sense tenir en compte la realitat del sector. I aquest és l’informe que s’ha presentat a Brussel·les.

Quina és la realitat, doncs?

El pla plurianual ha tingut conseqüències molt negatives i la majoria d’elles eren previsibles. El 2019, des de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors van preveure que, aplicant les mesures d’aquest pla de gestió, les confraries esdevindrien béns obsolets i sense rendibilitat. Aleshores vam creure que era una exageració, però la realitat ha acabat superant la ficció.

Per què?

Perquè les confraries de pescadors no han pogut adaptar-se a les noves normatives d’una forma econòmicament sostenible. Per al bon funcionament d’una confraria es necessiten uns mínims de personal, un requisit que no podem complir si cada tres mesos hi ha un sector aturat per vedes. Per això reclamem centralitzar les vedes biològiques. Som conscients que no podem deixar d’abastir els mercats, però si les confraries del país ens posem d’acord per repartir aquestes aturades, podríem tancar la confraria durant tres mesos seguits i minimitzar molt les pèrdues, sense deixar de tenir peix fresc als mercats.

En termes econòmics, quina és la situació de la confraria vilanovina?

Hem facturat uns 9 milions d’euros, és a dir, un 30% menys del que havíem facturat els últims anys. El motiu, com et deia, són les vedes tan grans. Si la flota para tres mesos, perdem un terç de la facturació. És així de simple.

Ha deixat de ser rendible, la confraria?

La confraria està a la corda fluixa. Pel tipus d’infraestructura que tenim, baixar dels 10 milions d’euros anuals fa que l’entitat deixi de ser rendible. Si les confraries encara es mantenen és gràcies als ajuts de les administracions que, per altra banda, també han hagut d’augmentar. Saben perfectament que les confraries no podem absorbir tots els costos que tenim a sobre. Si perdem algunes barques més, automàticament entraríem en fallida o hauríem de començar a plantejar-nos vendre patrimoni, tot i que tenim clar que aquesta no és la solució.

Quantes barques heu perdut?

Des de la posada en marxa del Pla plurianual de pesca l’any 2020 hem perdut una desena de barques. Ara el repte és adaptar la confraria a aquesta nova realitat i minimitzar costos amb l’automatització d’alguns serveis, com ara la fàbrica de gel o el sistema de caixes. Aprimar una empresa, reduir personal i automatitzar sistemes és complicadíssim i també molt dur.

No hem pogut adaptar-nos a les noves normatives d’una forma econòmicament sostenible

Quants dies treballaran els pescadors de Vilanova aquest 2025?

L’acord definitiu estableix que els pescadors d’arrossegament poden treballar 27 dies a l’any i acollir-se a un seguit de bonificacions per arribar a assolir els mateixos dies que l’any passat, és a dir, uns 133 dies. A la pràctica, nosaltres treballarem tots els dies perquè al port de Vilanova ja fa temps que vam fer els deures i moltes de les embarcacions ja compleixen amb algunes de les mesures ambientals que imposa Europa. Moltes barques tenen instal·lades portes voladores, fa molts anys que fem vedes (fins i tot abans que fossin obligatòries) i tenim el fons marí molt més recuperat que altres parts de l’Estat espanyol. Això ho hem fet nosaltres; ningú ens ho ha regalat.

I quants dies de feina us queden?

La veda de l’arrossegament va començar el 24 de gener i, tenint en compte que hem tingut algunes festivitats durant el mes de gener a Vilanova, els pescadors encara tenen vuitanta dies per treballar. Ara estarem aturats un mes i mig i no tornarem a la feina fins al 10 de març. Creiem, però, que abans del mes de setembre ja haurem exhaurit tots els dies.

L’administració ha dit que avançarà els diners per fer el canvi de xarxes.

El dia d’avui encara no tenim cap mena de comunicació ni cap document que avali que això serà així. De moment haig de refiar-me del que diuen els mitjans de comunicació, però després d’uns quants anys d’experiència en el sector, he après que no em puc creure res fins que no ho vegi per escrit, perquè després només hi ha sorpreses, com passa amb els diners de les vedes.

Què passa?

Que l’administració, en principi, també avança els diners de les aturades biològiques. Però alerta. Les avança i les cobrem al cap d’un any. Si tu obligues els pescadors a aturar la seva activitat uns dies, dir-li que cobrarà al cap d’un any és completament irrisori. En canvi, tenim constància que els pescadors francesos i italians les cobren al cap d’un mes.

Quants diners es necessiten per instal·lar xarxes més selectives?

En el meu cas, que tinc una de les barques més petites, em costarà uns deu mil euros. Les més grans hauran de pagar-ne uns trenta mil, ja que els ajuts que han anunciat només cobreixen el cost de la part final de la selectivitat (el sac de la xarxa). Per molt que el ministre (d’Agricultura) digui que “només” s’ha de canviar la part posterior de la xarxa, es pot donar el cas que algunes xarxes s’hagin de renovar perquè la capacitat de filtració es pot veure afectada. Sigui com sigui, tots haurem de rascar-nos les butxaques. A més del cost econòmic, també caldrà veure si som capaços de produir 4.000 sacs de xarxa abans de l’1 de maig.