Hi ha una gran necessitat entre els adolescents de parlar i sentir-se acompanyats. És la conclusió a la qual hem arribat aquesta setmana, després de recollir al Tema de la Setmana les principals dades del projecte d’intervenció comunitària que s’ha desenvolupat a Vilanova i la Geltrú. L’A-porta –així es diu aquesta iniciativa– ha posat de manifest que cinc de cada deu joves es troben en situació de solitud no volguda. Una xifra que, en el conjunt de Catalunya, se situa al voltant del 30%.
Les dades són impactants, però també comprensibles. Això s’explica, bàsicament, perquè el jovent actual és el de les múltiples emergències. Una generació rematada per una pandèmia que ha agreujat els problemes de relació social i de benestar emocional que ja arrossegaven, provocats en bona part per l’ús descontrolat de les xarxes socials.
Feta la ploralleta, ara el que s’ha de fer és buscar solucions per intentar mitigar aquest problema i, sobretot, per acompanyar tots aquests joves que han posat el crit al cel. El projecte ha posat sobre la taula un seguit de dades i ara és l’administració qui ha de posar-se les piles per avançar cap a un paradigma preventiu, social i comunitari. Cal reforçar la xarxa veïnal, oferir un acompanyament real que permeti als joves accedir als serveis i recursos disponibles al territori –siguin públics o privats– i promoure la cooperació entre persones, entitats i institucions del territori. Només així s’enfortiran els llaços entre ells i es potenciaran les seves competències, impulsant canvis i accions de millora. I, per descomptat, també caldria estendre aquest projecte fora de la capital del Garraf. Perquè no ens enganyem, la solitud no desitjada és un fenomen generalitzat que afecta a tothom, indiferentment de l’origen i l’edat.
