Pontons es diu que va tenir dos castells. Un anomenat el castell vell. Potser és el que s’esmenta al document de venda de l’any 966 quan Hug de Cervelló compra els castells de Montagut, Querol i Pinyana, i surten els de Pontons. Vilademàger (la Llacuna) Albà (Alt Camp) i Pontons. Algú el situa en el lloc del Mas de Pontons. El castell “nou” correspondria a les restes que encara podem trobar dalt del puig del Fonoll, sobre el congost de la riera de Pontons. El pagès aloer (propietari de la terra) Bernat Bonpar vengué al comte de Barcelona, Ramon Berenguer, l’any 1066, totes les propietats que tenia situades al terme de Pontons, entre elles el castell.
La carta de població de l’any 1067 ens diu que a l’extrem nord-est del Penedès, en el curs alt del riu Foix, s’aixecava des del segle XI el castell de Pontons. Com que era veí d’altres importants castells (Vilademàger, Foix, Montagut, Selma), indicava que el de Pontons formava part de la cadena defensiva organitzada pel comte per protegir la marca del Gaià, límit efectiu de la seva expansió. La invasió almoràvit del 1108 va causar estralls en aquest castell i en altres del Penedès. Per estimular la restauració, el senyor del castell, que en aquell moment era Guillem Bernat d’Òdena, va fer donació als hospitalers el 1138 de cases, esglésies (la de Sant Joan) i altres heretats del castell en lliure possessió. El 1149 Ramon Guillem d’Òdena donà també a un particular i la seva família altres alous (terres) en el terme, al lloc dit de Solanes (mas de Solanes) i espais per aixecar-hi molins, amb la condició que els habitessin i hi treballessin ells mateixos i amb homes dels castells veïns quan estiguessin repoblats.
El 1271 el castell de Pontons i tota la seva jurisdicció passaren a ser propietat del monestir de Santes Creus, per la venda que en va fer Ramon Guillem d’Òdena.
La capella romànica de Sant Joan de la Muntanya del castell nou fou edificada per Guillem Bernat d’Òdena i consagrada el 1075. Tots els castells haurien de tenir una església a prop o annexa, i si el castell vell estava situat al Mas de Pontons no s’han trobat restes de cap església al seu voltant. Al meu parer és que la situació de l’esmentat “nou” castell era també la del vell, que fou reconstruït posteriorment.
Hi van viure castlans. Coneixem el nom del de Pere de Riudefoix (any 1425), originari de la baronia de Riudefoix situada al terme de Sant Martí Sarroca. Comprà aquest any un esclau, al també castlà de Castellví Bernat de Barberà.
Fins al segle XIX la propietat la va continuar tenint el monestir de Santes Creus fins a l’abolició dels senyorius de domini feudal.
